Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
Mikael Agricola
Gramàtica
Literatura
Cristianisme
Teòleg, escriptor i gramàtic finès.
Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica
Vincenzo Galilei
Música
Compositor i teòric italià, pare de Galileu.
Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera
Oribasi de Pèrgam
Metge grec de l’escola d’Alexandria.
Protegit de Julià l’Apòstata, el seguí a les Gàllies i divulgà entre els bàrbars els coneixements de la ciència clàssica Fou autor d’una monumental Collecció mèdica , abreujada en una Sinopsi posterior, molt més coneguda Ambdues obres són d’una clara inspiració galènica
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina…
dinàmica

Mapa de les pressions mitjanes al nivell de la mar pel gener i el juliol (en mil·libars) amb la direcció dels vents dominants
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la…
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
sistema de referència
Física
Conjunt d’un sistema de coordenades espacials i un rellotge, amb els quals un observador pot caracteritzar cada esdeveniment per les seves coordenades (x, y, z) i per l’instant t en què succeeix.
És anomenat també referencial En la física clàssica, dominada per la transformació de Galileu entre referenecials, no té gaire importància la consideració del rellotge en el sistema de referència en canvi, en té en la física relativista, a causa de les fórmules de transformació de Lorentz
Joaquim Font i de Boter

Joaquim Font i de Boter
© Fototeca.cat
Literatura
Farmacèutic i escriptor.
Fou membre del partit tradicionalista exercí la crítica musical a El Correo Catalán Publicà diversos treballs científics El seu germà Antoni Maria Barcelona 1860 — 1889, especialitzat en literatura clàssica, tingué una actuació destacada en la secció d’arqueologia de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de Barcelona
Charles de Beauchamp
Dansa i ball
Ballarí, mestre de ballet i coreògraf francès.
Durant 20 anys fou el mestre de ball de Lluís XIV i assumí també la direcció de l’escola de l’Académie Royale de Dance Fixà les regles tradicionals de la dansa francesa noble, estructurà la tècnica de la dansa clàssica i en definí les cinc posicions
Walter Savage Landor
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Publicà anònimament Gebir 1798, primera peça important de la seva obra poètica The Hellenics 1847 i Heroic Idylls 1864 fusionen l’amor amb la bellesa clàssica i la inspiració moderna És molt coneguda la seva extensa obra en prosa Imaginary Conversations 1828, on intervenen diversos personatges històrics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina