Resultats de la cerca
Es mostren 805 resultats
Sant Joan Evangelista d’Aixàs (Sant Julià de Lòria)
El nucli d’Aixàs apareix per primera vegada en la concòrdia de l’any 1176 Posteriorment apareix esmentat en documents dels anys 1210, 1233, 1235, 1263, 1264 i 1271 Fins l’any 1985 al petit nucli d’Aixàs hi havia les ruïnes d’una antiga església, de planta aparentment romànica, amb l’absis semicircular, orientat vers llevant, amb la porta a la paret de ponent Durant l’any 1985 hom dugué a terme importants obres de construcció en tot el nucli d’Aixàs, i els propietaris decidiren de reconstruir l’església L’estat de conservació en què es trobava aquest monument era molt dolent Amb…
Sant Miquel del Mar (Tarragona)
Art romànic
D’aquesta església coneixem la seva localització aproximada gràcies a uns dibuixos de la ciutat fets, a mitjan segle XVI, pel pintor flamenc A van den Wyngaerde segons aquests dibuixos, l’església estaria situada a la zona baixa de la ciutat, prop d’on avui hi ha l’estació de ferrocarril L’església de Sant Miquel del Mar fou feta bastir i costejada per l’arquebisbe Aspàreg de la Barca, el qual, segons una escriptura datada el 18 de juny de 1225, reconeixia emprar en dita empresa fins a 6 000 morabatins La parellada de terra on fou construïda havia estat cedida a l’esmentat prelat el 8 d’…
Castell dels Arcs
Art romànic
Els orígens d’aquest castell i el seu terme són confusos Era situat a la partida dels Arcs, al sud del terme municipal actual, i es desconeix amb certesa la seva localització exacta De bell antuvi sembla que els Arcs formà part del terme de Cambrils o bé això sembla inferir-se de la primitiva carta de poblament de Cambrils del 1152 Tanmateix, els Arcs apareix pocs anys després desvinculat de Cambrils i sota la senyoria de la família Arcs Dins el terme dels Arcs sembla que nasqué, a partir del 1210, la vila de Vinyols, que acabaria essent el centre de la demarcació La família Arcs…
Santa Llúcia de la Fuliola
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…
Castell de Corbera
Art romànic
El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla, deixà als…
Sylvia A. Earle
Biologia
Oceanògrafa nord-americana.
Graduada en botànica per la Florida State University 1956 i per la Duke University 1956, es doctorà el 1966 amb la tesi Phaeophyta of the Eastern Gulf of Mexico , publicada el 1969, aportació cabdal en el camp d’estudi de les algues Posteriorment es dedicà sobretot a la recerca per a diverses institucions, entre d’altres la Universitat de Harvard El 1970 liderà un equip exclusivament format per dones, insòlit per a l’època, en un experiment a les illes Verges sobre les condicions d’habitabilitat submarina Tektite II, en què també comprovà els efectes de la pollució en els coralls Els seus…
República Catalana
Història
Règim proclamat des del palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià el dia 14 d’abril de 1931, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola.
Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid —Nicolau d’Olwer, Marcellí Domingo i Fernando de los Ríos— es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista Les successives fórmules emprades foren primer, la proclamació de “l’Estat Català, que amb tota cordialitat…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de…
Castell de Tornabous
Art romànic
El lloc de Tornabous fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell al segle XI L’any 1139 Ermengol VI, comte d’Urgell, cedí les quadres de Tornabous i d’Almenara a un tal Ramon Arnau La primera notícia del castell de l’indret data de l’any 1156, en què Ramon Hug i la seva muller Ermessenda donaren per aixovar a la seva filla Adalèsia i al seu marit Pere de Granollers una heretat a Montsuar i una peça de terra i una casa situades in kastrum de Tornabous A la darreria del segle XII consta que tenien drets a Tornabous els Ribelles així, l’any 1172 Gombau de Ribelles i la seva esposa Marquesa de…
Unió Esportiva Montgat

Jugadors de la Unió Esportiva Montgat a la final del Campionat de Catalunya del 1946
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ / CARLOS PÉREZ DE ROZAS
Basquetbol
Club de basquetbol de Montgat.
Té l’origen en l’equip de bàsquet creat el 1931 per l’entitat Biblioteca Popular que guanyà la competició oficial de l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya 1933, 1935 Després de la Guerra Civil es convertí en la Unión Deportiva Montgat, i ascendí a la màxima categoria catalana la temporada 1943-44, amb un equip en què destacava Joan Dalmau La temporada 1944-45 guanyà la Copa Barcelona Trofeu General Orgaz i la següent disputà la final de la Copa d’Espanya després d’eliminar el Real Madrid L’equip estava format per Dalmau, Baró, Diego, Justes, Paguen, Pujol, Ràmia, Reguill, Solé i Tarragó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina