Resultats de la cerca

Hi ha l’estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada L’església està dedicada a la Immaculada Concepció Destaca la masia de Can Bac Fins el 28 d’agost de 2018 el poble era dividit en tres municipis de tres comarques diferents Masquefa Anoia, Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat i Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès Una mancomunitat dels tres municipis gestionava conjuntament els serveis de la Beguda Alta

De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965

De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte

Fill d’un apotecari, fou successivament prior de Santa Anna 1618-22, bisbe d’Elna 1622-27, de Vic 1627-34 i de Lleida 1634 El 1623 era president de la generalitat de Catalunya Autor d’un Epítome de la imatge de la Verge Maria de la Victòria del lloc de Tuïr , d’uns Miragles de la Benaventurada Concepció de la Verge Maria per los anys de 1616 i d’unes Constitucions sinodals Vic, 1628

Professor a Lovaina 1956, com a especialista del concili II del Vaticà i des de la seva posterior activitat sotssecretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, fou un dels principals portaveus de l’aspiració a anivellar la teologia catòlica i el catolicisme amb la concepció contemporània del món És autor de Littérature du XX e siècle et christianisme 1953-60 i L’homme moderne devant le salut 1965

La seva Histoire de l’Art 1909-21 —completada per l’assaig L’esprit des formes 1927—, allunyada d’una concepció erudita, és una interpretació personal que insereix l’art en el conjunt de la història de la civilització Fou un dels primers intellectuals a incorporar el cinema a la història de l’art, i esdevingué cap d’una escola típicament francesa que ha tingut per continuadors André Malraux i René Huyghe

Conegut també com a fra Bosc  Pertangué a l’orde de Montesa i fou comanador d’Onda Participà en el certamen poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L’obra major que Déus etern ha feta Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums

De cara a salvar la realitat de la divinització de l’home distingí entre la divinitat superior i invisible i l’energia divina inferior i visible en forma de llum, com al Tabor, i que no és més que la gràcia increada Això provocà la reacció de Barlaam el qual, seguint la concepció escolàstica de la gràcia creada i que identifica l’essència divina i els seus atributs, l’acusà de diteista

Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia 1767 La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società 1785, tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels illustrats francesos