Resultats de la cerca
Es mostren 1457 resultats
Torre del Baró (Viladecans)
Art romànic
Situació Façana de migdia de la torre, cap al 1881, abans que fos encabida dins els carrers del poble fons documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona La Torre del Baró es troba dins el nucli urbà de Viladecans, just a la plaça de l’Ajuntament, entre els carrers Dr Ros, Àngel Guimerà i la carretera de Sant Climent Mapa 36-17448 Situació 31TDF179746 Història Antiga torre que presidia la quadra de Viladecans, formada dins el primitiu terme d’Eramprunyà El lloc de Viladecans és conegut des del segle XI, quan consta que era de domini comtal El 1148, per sufragar…
El Liceu de València
El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels anys més…
positivisme
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del segle XIX.
Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
seljúcida
Història
Membre d’una dinastia turca que governà (segles XI-XIII) l’Àsia Menor i el Pròxim Orient.
Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels seljúcides majors…
música grega
Música
Música produïda als territoris grecs.
En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals corals La notació fou alfabètica, i és…
Marcel Martí i Badenes
Escultura
Escultor.
Fill de pares catalans, a l’edat de tres anys anà a Barcelona, on més tard freqüentà Llotja Inicià l’activitat artística en el camp de la pintura l’any 1942, però el 1953 l’abandonà i es dedicà a l’escultura Des d’aquest moment, començà una constant experimentació de material -ferro forjat, bronze, pedra, plàstic, fusta, etc-, experimentació que comportà una diversitat de plantejaments i de solucions Resident des del 1979 a Peratallada Baix Empordà, la projecció de la seva obra ha estat especialment intensa a les comarques gironines Amb escultures com Ritme i projecció coure, 1961 del…
Alessandro Manzoni
Literatura italiana
Escriptor italià.
Format en l’ambient de la illustració llombarda, aviat adquirí, a través del coneixement de Vico, una profunda mentalitat historicista, que l’induí a abandonar la primitiva educació racionalista i a adoptar els principis de la cultura romàntica a través de la ideologia dels crítics i escriptors francesos dels primers anys del s XIX La seva formació intellectual conclogué amb la seva adhesió al catolicisme d’orientació jansenista, que esdevingué el nucli teòric a l’entorn del qual s’ordenaren d’una manera coherent els diversos aspectes de la seva ideologia i la seva poètica Els Inni sacri 1812…
Instituto Nacional de Industria
Organisme públic de l’Estat espanyol, creat el 1941 per tal de finançar i impulsar la creació d’indústries, en especial les dedicades a la defensa i al desenvolupament autàrquic del país.
El 1968 passà a dependre del ministeri d’indústria L’INI participava principalment en els sectors siderúrgic ENSIDESA, de la construcció naval ASTANO, Astilleros Españoles, de la mineria, del transport aeri Iberia, Aviaco i de l’alumini i, minoritàriament, en molts altres sectors i en la creació d’empreses a l’exterior Durant els anys setanta prosseguí una política subsidiària respecte a la indústria privada, especialment amb l’absorció d’empreses en dificultats SEAT, ENASA, Construcciones Aeronáuticas SA, La Maquinista Terrestre i Marítima SA, Alts Forns del Mediterrani SA, etc i la inversió…
Antoni Pous i Argila
Literatura
Poeta, traductor i professor.
Estudià al seminari conciliar de Vic, on publicà els primers poemes, a l’antologia Estudiants de Vic 1951, que formava part de les primeres iniciatives del Grup de Vic - Cercle de Joves Estudiants del Seminari guiats per Carles Riba Arran d’aquesta antologia conegué també Joan Triadú Prosseguí la seva formació estudiant teologia i fou ordenat sacerdot 1956 Enviat uns quants anys després a Igualada, fundà el Grup Lacetània, els Quaderns Lacetània i la revista Textos i, a més, publicà Antologia de la poesia igualadina 1963 L’any 1964 anà a Tübingen per acabar els estudis de filologia, fer de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina