Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
catàdrom | catàdroma
Ictiologia
Dit dels peixos que dels rius o les llacunes litorals van a reproduir-se a la mar.
Per extensió, són considerats parcialment catàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües més profundes i allunyades de les costes, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part baixa dels rius per fresar
mascarell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels súlids, de 90 cm, de color blanc, amb un traç negre entorn dels ulls, i d’ales llargues, estretes i amb les puntes negres.
El bec fa uns 10 cm, i és gris blavós i punxegut Nia a les costes escarpades del nord d’Europa, i hiverna a la resta del litoral europeu, especialment a la Mediterrània occidental És comú, a l’hivern, als Països Catalans
Columba
Cristianisme
Monjo irlandès.
L’any 563 es traslladà a Escòcia i predicà el cristianisme als pictes Fundà un monestir a l’illa d’Iona, davant les costes d’Escòcia, on consagrà el rei dels escots Dal Riada La seva festa se celebra el 9 de juny
cinta
Ictiologia
Peix allargat de color de rosa o de salmó, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels cepòlids, amb ulls grossos i cos comprimit, que pot arribar als 20 cm.
És una espècie que hom troba fàcilment a les prades de fanerògames de mar o en els fongs de fang S'alimenta principalment de petits crustacis Bé que és abundant a les costes dels Països Catalans, el seu valor econòmic és més aviat poc important
arribatge
Botànica
Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.
També fa referència a l’afluència massiva de peixos a les costes i els ports en determinades èpoques L’arribatge depèn de diversos factors ambientals, com la temperatura, els corrents marins, l’onatge i, en el cas dels peixos, també de la presència d’aliment
gade
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels gadiformes de la família dels gàdids, amb el cos allargat (de 0,5 a 1,5 m de llargària) i de colors verdosos o foscs.
Nombroses espècies d’aquest gènere són molt apreciades per la carn, com ara el bacallà, la mare de lluç, la mòllera, la faneca, etc Habiten a l’Atlàntic, al Pacífic i a la Mediterrània occidental Algunes espècies habiten a les costes dels Països Catalans
estomatòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis que es caracteritzen pel fet de tenir descoberts els quatre segments toràcics posteriors, el rostre mòbil, cinc parells de maxil·lípedes, el segon dels quals és especialment ben desenvolupat, i tres parells de potes locomotrius bífides.
L’abdomen és voluminós i va proveït de pleopodis, l’últim parell dels quals és allargat i forma, juntament amb el tèlson, l’aleta caudal La closca és molt poc calcificada Tots són marins A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera
murènids
Morena Bresca (Gymnothorax favagineus)
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes
cospí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tiges erectes no més altes de 40 cm.
Les fulles són dos o tres cops pinnades, i les flors, petites i de color blanc o de rosa, són disposades en umbelles de pocs radis Els fruits són diaquenis ellipsoidals amb les costes secundàries guarnides d’aculis Es fa als camps de cereals
esparrall
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 20 cm de llarg, color verd fosc a l’esquena i blanc argentat als flancs, amb una taca característica en forma d’anell de color negre a la base del peduncle caudal, després de l’aleta dorsal.
Sovint va en grups poc nombrosos mesclat amb altres espècies S'alimenta de petits molluscs i crustacis Habita a les costes rocalloses i en els molls dels ports de l’Atlàntic i de la Mediterrània És comú als litorals i ports dels Països Catalans