Resultats de la cerca

Juntament amb el seu germà Ramon, tingué una gran influència en els primers anys de l’automobilisme a Catalunya Amb ell creà els primers autocicles construïts a Catalunya, amb els quals obtingué diversos èxits a l’Autòdrom de Terramar, a Sitges El 1914 creà, també amb el seu germà, la marca David, activa fins als anys cinquanta Participà com a pilot en moltes curses i es distingí pels coneixements de mecànica El 1916 guanyà la primera cursa d’autocicles que es feia a Europa i que es disputà al circuit del Baix Penedès

Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià

Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual

Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc Els seus agents…

Fundat el 1968, fou continuador de diversos clubs constituïts prèviament El primer equip de la població fou el JACE Calella, que debutà en les competicions federatives l’any 1941 Fou campió de tercera catalana 1942 i el 1944 aconseguí l’ascens a primera El 1948 guanyà la Copa Hernán Després de l’aparició de la Lliga estatal l’any 1957 i d’una reestructuració de les categories territorials baixà de categoria fins a desaparèixer l’any 1965 Poc després es creà el Club San Fernando de Calella i la temporada 1968-69 es fundà l’actual CB Calella En la seva primera temporada fou campió de tercera…

Fundat el 1948, s’inscriví a la lliga d’Educación y Descanso com a CBED Caldes El 1952 passà a jugar a l’Escola Pia i creà equips de categories inferiors Posteriorment jugà a la Lliga OAR i el 1955 ascendí a primera categoria El 1963 s’incorporà a les competicions federatives i la temporada 1967-68 creà un equip femení El 1969 l’equip masculí jugà a tercera divisió estatal, i dos anys després es quedà a la portes de la promoció d’ascens a segona Des dels anys vuitanta participa en els Campionats de Catalunya al pavelló municipal de les Cremades

S’especialitzà en caricatures i dibuixos per a publicacions infantils Abans de la Guerra Civil de 1936-39 feu diverses exposicions a Barcelona i una a París el 1935, conjuntament amb el seu pare, Ramon Sabatés i Malla Posteriorment treballà per a la revista  TBO on creà la secció Los inventos del TBO del profesor Franz de Copenhague i per a llibres infantils de diverses editorials catalanes Bruguera, Toray, etc i italianes AMZ de Milà, Malipiero de Bolonya, etc La seva filla, Maria dels Àngels Sabatés i Hernáez Barcelona, 1947 – 4 de febrer de 1992, també dibuixant, creà el personatge…

Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa

Creà l’empresa de navegació Jover y Serra Fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio 1865 i del Banc de Barcelona 1875 Participà en el capital fundacional del Banc Hispanocolonial 1876 Fou diputat a corts per Igualada, i creà a Gelida la fàbrica de paper La Gelidense i una de tubs per a quinqués El seu fill Joaquim Jover i Costas Barcelona 1854 — 1922 transformà els seus vaixells de vela en vaixells de vapor i durant la guerra de Cuba els posà a disposició del govern, i per això li fou concedit el títol de marquès de Gelida 1896

Es traslladà a viure a Barcelona el 1939 Presidí el Barcelona Universitari Club durant les dècades de 1950 i 1960 Consolidà el club tant en l’aspecte institucional com en l’esportiu Durant el seu mandat, el primer equip aconseguí un campionat de segona divisió estatal Fomentà les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació del club en gires per Europa També creà l’equip de veterans Al final dels anys seixanta inaugurà un local social situat a prop del Port de Barcelona L’any 1971 se centrà en el treball de base del club i creà l’equip juvenil