Resultats de la cerca
Es mostren 1890 resultats
el Calvari
Santuari
Santuari de Pollença (Mallorca), al puig del Calvari, al NE de la vila.
Hi és venerat un grup escultòric de pedra Crist crucificat i Maria al peu de la creu, possiblement del s XIII Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicenç Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del s XVIII Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament
diumenge
Cristianisme
Festa setmanal principal entre els cristians.
La celebració té origen en la resurrecció de Crist i, ja a l’època apostòlica, era el dia de la reunió dels creients per celebrar la Paraula i per a la fracció del pa Com el seu nom originari indica, el dia del Senyor dies dominica fou afrontat amb els dies imperials del culte a l’emperador
temor de Déu
Religió
Sentiment de veneració, reverència i respecte envers Déu, en virtut del qual hom reconeix humilment la seva sobirania i el seu poder absoluts i cerca d’evitar àdhuc el perill de desplaure-li.
Considerat com a do de l’Esperit Sant i expressió alhora de la transcendència divina i de la finitud i condició pecadora de l’home, el temor de Déu és accentuat a l’Antic Testament, mentre que el Nou Testament tendeix a relativitzar-lo per la proclama que, amb el Crist, hom ha estat alliberat de tot temor servil
Ludovico Mazzolino
Pintura
Pintor italià, conegut amb el nom d’Il Ferrarese
.
Treballà a Ferrara, al servei dels ducs d’Este, i pintà preferentment temes de la vida de Crist Jesús entre els doctors 1524 Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín, Resurrecció de Llàtzer Pinacoteca di Brera, Milà El seu estil es caracteritzà per un realisme rigorós, que enllaça amb la pintura de l’escola de Ferrara del quatre-cents
monograma
Timpà de l’església parroquial de l’Assumpció (Bossost), decorat amb un crismó i un tema vegetal a la llinda
© Fototeca.cat
Història
Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’un nom.
L’ús dels monogrames és molt antic Hom els troba ja en monedes gregues del segle V aC, i a Roma apareixen molt sovint en inscripcions sepulcrals A l’època cristiana es divulgà el monograma del nom de Crist crismó A l’edat mitjana foren usats en els segells personals que substituïen la signatura autògrafa en els documents sobirans
docetisme
Cristianisme
Doctrina cristològica dels primers temps de l’Església que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana.
S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451
fracció
Cristianisme
En la missa, acció de partir el pa consagrat.
En algunes litúrgies adquirí una solemnitat i una significació molt importants sovint aquest ritu va acompanyat d’un cant propi L’antiga litúrgia visigòtica feia dividir el pa consagrat en set o nou fragments, disposats en forma de creu Teològicament, una tradició antiga, especialment a l’Orient, veu en la fracció un símbol de la passió de Crist
Juan de Pareja
Pintura
Pintor andalús.
Servent i deixeble de DVelázquez, l’acompanyà en el segon viatge a Itàlia Bé que influït pel seu mestre, mostrà més inclinació per l’estil de la pintura castellana de l’últim terç del segle D’ell són la Vocació de sant Mateu 1661, Museo del Prado i el Baptisme de Crist 1667, Museo de Huesca
Georges Rohner
Pintura
Pintor francès.
Fou un dels fundadors del grup Forces Nouvelles 1935 Conreà una pintura de dibuix precís, situant les figures i els objectes en perspectiva i llocs inusitats per tal de crear uns efectes plàstics imprevists, en una primera etapa dins un realisme ascètic Trobada de Crist i els presoners , 1941 i posteriorment dins composicions simbòliques La vall del Tíber 1967
Alfred Gunter
Cristianisme
Minorista franciscà bretó, frare del convent de Kemper (Bretanya).
Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina