Resultats de la cerca
Es mostren 2349 resultats
Giuditta Pasta
Música
Soprano italiana.
Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830 i Bellini La…
Johann Knöfel
Música
Compositor i organista alemany.
Fou kantor en una institució educativa luterana a Goldberg, i manifestà una gran fidelitat als ideals de la Reforma Posteriorment ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort del duc Enric V de Liegnitz, i l’any 1579 era mestre de capella de l’elector del Palatinat Lluís VI a Heidelberg Abandonà aquesta cort i retornà a Silèsia quan el successor de Lluís VI imposà les doctrines calvinistes al Palatinat Una mica més tard es desplaçà a Praga, on visqué durant uns quants anys L’any 1592 era kantor a l’església de Sant Enric de la capital txeca Les darreres dades de la seva vida…
Unitat i Progrés Municipal
Partit polític
Partit supracomarcal de Girona inscrit el 1983 per Albert Bou i Domènec Ajenjo.
Inicialment fou promogut per militants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya IC Pretén contribuir a la reconstrucció nacional de Catalunya, al seu autogovern, a la consolidació i el desenvolupament de l’Estatut i especialment l’autonomia municipal Concorregué a les eleccions municipals de 1987, essent el principal impulsor Josep Farré a Torroella de Montgrí en les eleccions municipals de 1991 any en què comptà només amb el suport del PSC i d’IC obtingué 1 conseller…
bisbat de Xàtiva
Història
Cristianisme
Bisbat
Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI.
Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han…
Fèlix Urgellès i de Tovar

Félix Urgelles i de Tovar
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…
Jean Giraudoux

Jean Giraudoux
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg i novel·lista occità de llengua francesa.
Fou diplomàtic, i la seva primera producció literària fou Les provinciales 1909, recull de tipus i narracions Les seves novelles, tret de Suzanne et le Pacifique 1921, reflecteixen generalment experiències personals — Simon le pathétique 1918, Adorable Clio 1920— i qüestions polítiques diverses — Siegfried et le Limousin 1922, Bella 1926— aquestes novelles i altres — Combat avec l’Ange 1934, Choix des élus 1938, etc— són escrites en un llenguatge poètic, que esdevé particularment preciosista en les darreres És, però, en el camp del teatre on Giraudoux és més conegut La seva…
Maurice Clavel
Literatura francesa
Escriptor llenguadocià en llengua francesa.
Agregat de filosofia 1942, participà en la Resistència i collaborà 1947 amb Jean Vilar en la fundació dels festivals d’Avinyó Autor teatral Les incendiaires , 1945 Maguelonne , 1950 Les albigeois, 1955, entre altres peces i de novella Une fille pour l’été 1952 i Le tiers des étoiles 1972, és conegut sobretot per les seves postures polítiques i religioses convertit al catolicisme 1965, se separà del grup gaullista 1966 i fou redactor del “Nouvel Observateur” Intervingué en els Fets de Maig del 1968, sobre els quals escriví la novella La perte et le fracas 1971 Tingué una gran ressonància la…
Osvaldo Dragun
Teatre
Dramaturg argentí.
El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi Casa de las Américas—, Un…
Marcelo Rebelo de Sousa
Política
Polític portuguès.
Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al Partido Social Democrata PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de Portugal en…
caiguda
Electrònica i informàtica
Aturada ocasionada per circumstàncies anòmales, com per exemple un tall de tensió, la fallada de l’aplicació o del sistema operatiu, una fallada del maquinari, etc.
Els efectes d’una caiguda poden ser des d’espatllar-se el maquinari, generalment el disc, fins a la pèrdua de les darreres dades manipulades La pèrdua d’aquestes dades és deguda al fet que certes transaccions no es realitzen immediatament, sinó que s’apunten temporalment a la memòria coixí cache , que és volàtil, per realitzar-se més endavant Així, com que en la caiguda del sistema es perd el contingut de totes les memòries volàtils, s’haurà perdut tota aquella informació transferida a la memòria coixí, però encara no fixada en cap memòria permanent Per sort, la majoria dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina