Resultats de la cerca

El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi Casa de las Américas—, Un…

Professor a la London School of Economics 1936-48 i, als EUA, a les universitats de Manchester i Princeton, des del 1950 ha collaborat amb les Nacions Unides com a especialista en problemes de subdesenvolupament En les seves obres The Principles of Economic Planning 1949, The Theory of Economic Growth 1955 i Development Planning 1966 analitza els desequilibris socials i econòmics que provoquen els programes intensius i desordenats d’industrialització dels països endarrerits Rebé el premi Nobel d’economia del 1979, juntament amb l’economista americà Theodore WSchultz, per haver assenyalat la…

Llicenciada a Barcelona 1927, es doctorà a Madrid 1931, amb l’estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a Hispania , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Anuario de Historia del Derecho Español , Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia Destaquen els llibres La Corona de Aragón y los estados del norte de África 1951, sobre la política de Jaume II i Alfons III al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell 1956, en…

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…

Ha treballat com a periodista i la seva trajectòria narrativa ha evolucionat des de la preocupació pel perspectivisme fins a la recuperació d’un realisme clàssic pròxim a Pio Baroja, però amb elements de psicologisme existencialista El treball sobre el punt de vista de la narració és, sobretot, evident a les novelles El bandido doblemente armado 1979 i Burdeos 1986, com també en el recull de narracions Una enfermedad moral 1983 L’evolució cap a la quotidianeitat es fa més evident a les dues darreres novelles Queda la noche 1989, premi Planeta, i Días del Arenal 1992 És també…

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i…

El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu…

Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han…

A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de polítiques…

Petita capella que sembla de factura moderna i popular, situada a la confluència del barranc del seu nom i la Noguera Ribagorçana, entre els km 99 i 100 de la carretera N-230 Una prova documental discutible és la seva menció en el precepte lliurat per Carles el Calb vers l’any 855 a favor del monestir de Santa Maria d’Alaó i l’abat Frugell, on rep el monestir sota la seva protecció i defensa, i fa franques i ingènues les seves possessions, les celles de Sant Andreu i Sant Romà i les altres esglésies amb delmes, primícies, oblacions i defuncions Segons R d’Abadal aquest privilegi és fals…