Resultats de la cerca

Llicenciat en teologia 1942, es doctorà per la Universitat de Columbia 1951 amb la tesi Spanish Governments and Protestantism 1868-1931 El 1947 arribà a Barcelona, i durant quatre anys coordinà els treballs evangelístics i pastorals de la UEBE Unión Evangélica Bautista Española El 1952 fou designat professor del Baptist Theological Seminary de Rüschlikon Suïssa, el qual presidí 1960-64 El 1964 fou nomenat secretari de la Junta Internacional de les Missions Baptistes de Richmond Virgínia per a Europa i el Pròxim Orient, càrrec que ocupà fins que es retirà 1981 Interessat pel testimoniatge…

El 1831 emigrà als EUA, on treballà fins el 1877 Construí i patentà un aparell telegràfic impressor i féu recerques sobre el magnetisme, i hom el considera un dels inventors del micròfon

Fou el creador d’un llenguatge cinematogràfic on el muntatge adquirí la seva dimensió autèntica Establí els fonaments de la temàtica cinematogràfica nord-americana ingenuïtat, moralisme i esquematisme Realitzà The Birth of a Nation 1914, Intolerance 1916, Hearts of the World 1917, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 i The Battle of the Sexes 1928, entre d’altres Fundà el 1919, juntament amb Charles Chaplin , Mary Pickford i Douglas Fairbanks  la productora United Artists

Format en diferents centres dels Estats Units, més tard anà a París, on estudià amb N Boulanger En aquesta ciutat inicià la composició d’un ballet, Tom 1936, que li serví com a carta de presentació als cercles musicals i intellectuals de la capital francesa Contactà amb compositors com A Gide, A Roussel i I Stravinsky, als quals deu gran part del seu bagatge estètic Exercí la docència a Roma, a Florència, a Salzburg i en prestigiosos centres dels Estats Units, com la Manhattan School of Music També dirigí diverses orquestres, com ara l’Orquestra Filharmònica de Nova York És autor d’una obra…

Hom coneix poques dades de la seva vida, bé que hi ha qui l’ha situat a la cort d’Innocenci III El seu pensament davidisme el portà a considerar l’ésser com a unitat indivisible i indiferenciada Aquest panteisme fou rebutjat per Albert Magne i Tomàs d’Aquino

Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic

S’inicià en la música com a membre del cor de l’abadia de Westminster 1929-34, i prosseguí la seva formació musical al Clifton College de Bristol 1934-38 i al King’s College de Cambridge, on estudià orgue en 1939-40 Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capità en una divisió que participà en el desembarcament de Normandia 1944, acció per la qual fou condecorat Després de cinc anys de servei militar, retornà al King’s College durant dos anys El 1947 obtingué el lloc d’organista de la catedral de Salisbury, d’on passà a ocupar el mateix càrrec a la de Worcester 1950-57 En el mateix període…

Es formà al Club Natació Atlètic, el 1989 passà al Club Natació Barcelona, i, el 1998, al Club Natació Sabadell Fou sis vegades campió de Catalunya de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1990, 1992, 1994-97 En l’àmbit estatal, es proclamà campió d’estiu en 400 m i 1500 m lliure 1991 i en relleus 4 × 200 m lliure 1998, i d’hivern en relleus 4 × 200 m lliure 1999 Fou vint-i-cinc cops internacional en diferents categories Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1992

Davanter format al CP Tordera, jugà al CH Mataró 2001-02, l’Alcoi 2002-05, el CP Vilanova 2005-08, el CE Noia 2008-09, el CH Cerdanyola 2009-10, el GEiEG 2010-11, el Santa Maria dels Monjos 2011-12 i el 2012 fitxà pel CP Calafell Conquerí una Copa de la CERS amb el CP Vilanova 2008 Fou internacional absolut amb Catalunya

Després d’un breu pas pel Club Esportiu Júpiter, el Condal Gijón i el Numància, debutà a primera divisió al març del 1965 a les files de l’Osasuna de Pamplona, on jugà durant quatre temporades 1961-65 com a interior Traspassat al Múrcia, uns quants mesos després fitxà pel Celta de Vigo 1965-67 i, posteriorment, ingressà a la Real Sociedad 1967-72 jugà en aquests equips un total de 118 partits a primera divisió Al final de la seva carrera esportiva jugà dues temporades a la Unió Esportiva Sant Andreu 1972-74 i una temporada a la Gramenet 1974-75