Resultats de la cerca
Es mostren 1684 resultats
Beatus de Girona
Miniatura d’una pàgina del Beatus de Girona
© Fototeca.cat
Manuscrit miniat, obra de l’escrivà Senior i dels miniaturistes Emeteri i la monja Ende; fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on és conservat.
Bé que incomplet, té encara 284 folis és de lletra visigòtica, la qual cosa demostra que fou importat, segurament dels regnes de Lleó Les miniatures són molt riques en policromia i hi abunden l’or i l’argent Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat a Beatus copiat a Girona al final del s XI i conservat a la biblioteca de Torí
Mario Sironi
Pintura
Pintor sard.
Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933
Ivan Aleksejevič Bunin
Literatura
Escriptor rus.
La seva poesia continua la tradició clàssica a la manera de Puškin Però a partir de l’exili 1920 derivà vers un lirisme més accentuat Conreà també el conte i la novella, fidel al realisme rus del segle XIX Khram solnca ‘El temple del sol’, 1907-11, Gospodin iz San Francisco ‘El senyor de San Francisco’, 1915 Rebé el premi Nobel de literatura 1933
Pepi I
Història
Faraó de la dinastia VI (~2333-2285 aC).
Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis
fal·làcia naturalista
Filosofia
Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable.
Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral GEMoore, en els seus Principia ethica 1903, utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra
notació quironòmica
Música
Notació en què els neumes serveixen tan sols d’ajut memorístic al cantor, que coneix la melodia d’antuvi.
Equival a la notació neumàtica in campo aperto o escrita en un espai desproveït de línies horitzontals El seu nom deriva del grec i es refereix als gestos de les mans del director del cor, que se suposa que són els que tracten de reproduir els neumes La ciència que s’ocupa de la interpretació d’aquests darrers en funció del seu traçat rep el nom de semiologia
scapigliatura
Literatura
Nom donat a un moviment literari i artístic vigent entre els anys 1860 i la fi del segle a Milà i a Torí.
El nom deriva de la novella d’Arrigli La scapigliatura e il 6 febbraio 1862 Els scapigliati pretengueren un realisme que excloïa la literatura fins aleshores àulica, incorporant al propi llenguatge el de la vida quotidiana, i ironitzaren sobre la hipocresia del viure burgès acostant-se als estaments més baixos El moviment, però, mancà d’una autèntica profunditat Es destaquen els escriptors EPraga, Arrigo Boito, CArrighi, CDossi, GFaldella, IUTarchetti, etc
hamiltonià
Tecnologia
En un sistema dinàmic amb n
graus de llibertat, funció donada per l’expressió
.
, on Lt,q 1 ,,q n ,p 1 ,,p n és el lagrangià del sistema, les q i són les coordenades generalitzades, les p i els corresponents moments canònics p i =∂ L /∂ q i , i t és el temps El hamiltonià representa l’energia total del sistema, és a dir, la suma de les energies cinètica i potencial Hom en deriva les equacions canòniques del moviment o equacions de Hamilton
ayre
Música
Cançó per a veu i llaüt conreada a Anglaterra des del final del segle XVI i durant els primers anys del segle XVII.
Derivà de l' air de cour francès, del qual adoptà les principals característiques A l’època se’n publicaren reculls que podien incloure versions alternatives per a conjunt vocal Un dels primers reculls apareguts fou el First Book of Songs or Ayres 1597, de John Dowland En sentit més ampli, el terme s’aplicà també a una peça purament instrumental, però de caràcter similar, que podia formar part d’una suite
blastocist
Biologia
Blàstula primària dels mamífers.
Consta de dues parts principals el trofectoderma, a la perifèria, del qual deriven els annexos embrionaris i part de la placenta, i el blastema embrionari, del qual deriva el nou organisme L’embrió ateny l’estat de blastocist en els primers dies de desenvolupament i roman lliure fins que esgota el material de reserva que conté l’ou després s’implanta en les cavitats de la mucosa de l’úter
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina