Resultats de la cerca

Amic del rei arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vicetresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda Proposat com a bisbe de Potenza Itàlia per Carles III 1707, no n’ocupà la seu El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de …

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732

El deure de visitar corresponia al bisbe en la seva pròpia diòcesi, a l’arquebisbe en el territori de la seva metròpolis i als superiors religiosos o delegats seus als convents o monestirs de la seva jurisdicció Els prelats dels Països Catalans visitaren sovint el bisbat personalment, i, per privilegi de Benet XII 1336, que els permetia de rebre’n la paga, i la llei general, se serviren també de delegats, especialment ardiaques, degans i clergues del cercle episcopal

Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra PJAvellà En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït

Professor de teologia a la Universitat de Perpinyà i rector del seminari Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes 1791 i Doctrine des observations chrétiennes 1792, hagué d’exiliar-se Després del concordat del 1801 tornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general participà activament en la reorganització diocesana També és autor d' Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile 1801

Les primeres notícies que hi ha d’aquesta església són del segle XIV, en què, en els nomenclàtors de la diòcesi, apareix esmentada l’ “ecclesia parrochialis sancti Vincentii de Torrente” , església que no figura en les Rationes decimarum de l’any 1279 ni a les del 1280 L’edifici actual és del segle XVIII, segons figura en una làpida que hi ha al mur de capçalera la seva primera pedra fou collocada el 13 d’agost de 1724

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrent Des de l’edat mitjana fou regida per un rector de l’arxiprestat de Fraga, dins la diòcesi de Lleida Entre els frares hospitalers que vivien a la comanda de Torrent hi ha esment de dos capellans 1232 Més tard, l’església de Torrent és consignada entre les que contribuïren a la dècima de Terra Santa del 1280 L’actual temple és un edifici barroc del segle XVIII