Resultats de la cerca

El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg 1808, abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis 1816-23 acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte ‘Història de Roma’, publicada en tres volums 1811-32 Malgrat que algunes teories seves són extravagants i que…

Fou governador general d’Algèria i ambaixador de França a Washington 1897 Nomenat mediador en la pau entre els EUA i Espanya 1898, el seu encert en les transaccions li valgué el càrrec d’ambaixador a Madrid 1902-07 Passà a Berlín, des d’on, d’acord amb el seu germà Pierre Paul Cambon París 1843 — 1924, ambaixador a Madrid 1886 i a Londres 1898-1920, preparà l’aliança britànica en cas de guerra amb Alemanya 1912 Fou un dels signataris del tractat de Versalles 1919

Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay

Concebé un teoria política de la història d’Espanya, desenvolupada sota el signe del catolicisme romà La obra de Trajano 1921, Los navíos de la Ilustración 1925 Representà un clar precedent de les teories ulteriors del nacionalisme castellà, i aparegué com un element oposat al moviment polític i intellectual basc que encapçala Sabino de Arana Això no obstant, la seva producció literària és un cant exaltat del país nadiu Los labios del monte 1924, Vírulo, mediodía 1927, etc

Fou fundador de la Unió Paneuropea 1922 i un dels més ferms defensors de la unitat política, econòmica i cultural d’Europa, de la qual excloïa, però, l’URSS i la Gran Bretanya

Sacerdot 1888 i bisbe titular de Nicea 1900, Pius X el féu secretari d’estat i cardenal 1903 Menà una política intransigent, organitzà la cúria romana i lluità contra el Modernisme Secretari del Sant Ofici 1914, es mostrà favorable al moviment feixista

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84

Ambaixador a Constantinoble 1799-1803 Traslladà a Anglaterra les escultures del Partenó i de l’Erectèon anomenades Elgin Marbles

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…

Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608