Resultats de la cerca
Es mostren 1277 resultats
Bloc Català de Treballadors
Partit polític
Partit independentista i socialista nascut al llarg de 1978 de la fusió del Moviment d’Unificació Marxista, del Partit del Treball de Catalunya i del Col·lectiu de Coordinació Socialista.
Després de propugnar l’abstenció en el referèndum constitucional, en les eleccions legislatives de 1979 s’integrà a la coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional BEAN amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i independents En les eleccions municipals d’aquell any formà part de la coalició Bloc d’Esquerra Catalana, que presentà candidatures en 17 ajuntaments Dirigents Humbert Roma, Josep M Aluja, Joan Anton Sànchez Carreté i Josep Lluís Carod-Rovira Publicà Quadern de Discussió Desaparegué el 1979-1980 i els seus efectius es repartiren entre el BEAN i Nacionalistes…
Acció Catalana
Partit polític
Partit nacionalista i d’esquerra liberal constituït a l’abril de 1994.
Concorregué a les eleccions europees de 1994 dins la coalició Per l’Europa de les Nacions, amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC , Esquerra Nacionalista i Ecologista d’Eivissa, Eusko Alkartasuna i el Partido Nacionalista de Castilla y León Celebrà el I Congrés al juny de 1996 i afirmà tenir uns 200 militants, amb nuclis en alguns municipis, com Tàrrega i Badalona Dirigents Max Cahner president, Antoni Vives secretari general i Joan Maluquer secretari d’organització Al maig de 1997 ingressà a ERC com a entitat adherida Edità Acció
Juan Génova Iturbe
Esports de tir
Militar i tirador.
Comandant d’infanteria destacat a les Filipines al final del segle XIX, que ascendí a coronel Al principi del segle XX fou secretari de la delegació del Tiro Nacional de España a Barcelona El 1911 formà part de la comissió de dirigents de diferents entitats que impulsaren la Federació de Societats Esportives de Barcelona Fou un estudiós de les armes i dissenyà la carrabina Montserrat Escrigué obres dedicades a l’armament, com Armas automáticas pistolas, fusiles y ametralladoras , Armas de caza i Armas de guerra estudio popular y descripción de las armas de repetición
Xavier Ventura Solà
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius
Inici de les converses entre el Govern i la guerrilla a Colòmbia
El president colombià, Andrés Pastrana, es reuneix a la localitat de San Vicente del Caguán, en plena selva, amb tres dirigents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia FARC Tot i que no hi assisteix el comandant en cap de les FARC, Manuel Marulanda, “Tirofijo”, la reunió és l’intent més important d’iniciar un procés de pau per a posar fi a 40 anys de guerra civil a Colòmbia En aquesta històrica trobada hi ha una àmplia llista de convidats, entre els quals figura el periodista i escriptor Gabriel García Márquez
Sarajevo acull una cimera internacional sobre els Balcans
Els caps d’Estat i de Govern de 39 països i els dirigents de 17 organismes internacionals es reuneixen a Sarajevo per a impulsar el pacte d’Estabilitat per al Sud-est d’Europa, un acord per a garantir l’estabilitat política dels Balcans La cimera és presidida pel finlandès Martti Ahtisaari, en qualitat de president de torn de la UE, i l’alemany Bodo Hombach és el coordinador del pacte d’Estabilitat, un pla de reconstrucció dels Balcans que s’exposa en el document final de la reunió, la Declaració de Sarajevo
Federació Comunista Catalanobalear
Història
Organització política de caràcter comunista constituïda a la tardor del 1924 pel grup de sindicalistes revolucionaris agrupats entorn del setmanari «La Batalla» i que formà, fins el 1930, l’organització regional del Partido Comunista de España.
Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
Emilio Aguinaldo
Política
Polític filipí.
Fou un dels dirigents de les societats secretes que organitzaren la insurrecció contra la dominació espanyola El 1896 prengué part a l’aixecament, però hagué de sotmetre's pacte de Biac-na-bató , 1897 i s’exilià a Hong Kong Després de la revolució del 1898, presidí l’efímera República Filipina El 1901 fou empresonat pels nord-americans, amb els quals abans havia collaborat contra Espanya Durant la Segona Guerra Mundial organitzà un partit feixista filojaponès el 1945 caigué a les mans dels nord-americans, però, poc temps després, fou alliberat pel govern filipí
Abdülmecit I
Història
Soldà otomà (1839-61).
Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina