Resultats de la cerca

El 1950 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, de la qual també formava part el seu pare, Francesc Perelló Miñana Ocupà el càrrec de tresorer, dirigí la comissió econòmica i tingué un paper important en la compra del camp de Sarrià Fou vicepresident primer 1952-56 i, posteriorment, dirigí l’entitat després de convertir-se en societat anònima esportiva 1993-97 En la nova junta d’accionistes, també hi entrà el seu fill, Josep Lluís Perelló Molné Durant el seu mandat s’iniciaren les obres de construcció de la ciutat esportiva, a Sant Adrià de Besòs, i començaren les gestions per…

Ha dirigit el Manresa 1993-96, el CB Montcada 1996, el CB Tarragona 1998-2000 i altre cop el Manresa 2001-05, al qual pujà a l’ACB i el dirigí durant tres temporades a la màxima categoria, el València 2005-06 i el Menorca 2006-09 Dirigí també la selecció espanyola sub-20, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa 2000 Posteriorment fitxà pel Sant Josep de Girona 2010-11, el Lleida Bàsquet 2011-12, el CB Valladolid 2013-14, Toros de Aragua de Veneçuela 2015 i, des del 2015, el Clube Desportivo Primeiro de Agosto Angola, amb el qual guanyà la Lliga d'aquell país 2016

Ingressà al Collegi Regional d’Àrbitres de la Federació Catalana de Basquetbol el 1957 Dirigí partits durant 25 anys fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 La major part de la seva trajectòria es desenvolupà en la màxima categoria del bàsquet espanyol L’any 1965 obtingué la internacionalitat i dirigí més de 120 partits Fou membre de la junta del Collegi Regional diversos anys, i delegat del collectiu arbitral de primera divisió Després de retirar-se exercí tasques directives en la secció de bàsquet del FC Barcelona Al juny del 1991 fou designat membre de la Comissió Tècnica Europea de…

Doctor en filosofia Acadèmic de San Fernando des del 1765, fou director de l’Acadèmia de Sant Carles 1776-79, on fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura Autor de la capella del Carme ~1780, de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Alberic, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera Dirigí la decoració dels Desemparats 1765 Traçà el camí del Grau 1788 i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera Collaborà en la restauració de la seu de Sogorb

Estudià a Nàpols amb Durante Tornà a Barcelona, on fou mestre de capella del marquès de Los Vélez i, segons que sembla, també de la catedral Dirigí sovint l’execució d’òperes al Teatre de la Santa Creu, i contribuí a afermar-hi el gust pel drama líric italià Fou el primer compositor del país que hi estrenà òperes Antigono , 1760 Temistocle , 1762 Deixà inèdits l’oratori Arca de Dios trasladada al gran templo de Sión , avui perdut, diverses misses, salms, etc Hom conserva a Bolonya un escrit seu de defensa contra els atacs que li dirigí el músic Jaume Caselles en el curs d’una polèmica

Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política anticomunista, i formà…

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya Dirigí l’estació…

Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la  Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979