Resultats de la cerca

L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Professor a Harvard 1892-1935, fou director de Quarterly Journal of Economics 1896-1935 Expert en qüestions duaneres, fou president de la Comissió d’Aranzels 1917-19 i representant nord-americà a la Conferència de Versalles 1919 Format en el pensament clàssic, elaborà una teoria de la producció capitalista i una teoria del comerç internacional en termes monetaris i de salaris, pròxima a la de Böhm Bawerk Publicà Wages and Capital 1896, International Trade 1927, etc

Professor a la London School of Economics des del 1929 i primer president de la British Sociological Association, s’interessà per la interdependència entre la vida mental i les relacions socials Rebutjà la concepció d’un esperit social o de grup, defensà l’evolucionisme i cregué que la raó era el motor de la història Escriví, entre altres obres, The Psychology of Society 1921, Studies in Sociology 1932, Sociology 1934 i The Idea of Progress a Revaluation 1953

Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona, aprovat 1735 gràcies a la seva insistència En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona i participà activament en la direcció del club Integrà la comissió d’assumptes econòmics del Concurs Hípic i Exposició Equina que se celebrà el 1902 a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, en què ocupà el càrrec de vocal Organitzà els primers concursos hípics que es realitzaren a Barcelona juntament amb el seu germà Ignasi, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1960 Feu recerca al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona 1962-64 i 1972-73 Dedicada a la docència, fou professora agregada d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-73 Amplià els estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units, a Columbia, on es doctorà en economia 1975, disciplina de la qual fou professora a la New School for Social Research 1969-71 i 1981-83, a la Columbia University 1973-75 i a la Rutgers University 1975-86 A Ginebra 1977-78, dirigí un programa de recerca sobre la dona al…

Professor 1891-1931 a la Columbia University Fundador de l’American Economic Association, de la qual fou president 1913-15 Expert en finances públiques, fou assessor de la comissió d’imposts de l’estat de Nova York Partidari d’una metodologia deductiva, fou editor 1927-35 de l' Encyclopaedia of the Social Sciences Publicà The Shifting and Incidence of Taxation 1892, Progressive Taxation in Theory and Practice 1894, The Income Tax 1911, The Economic Interpretation of History 1902 i Essays in Economics 1925

Es duia a terme en ocasió de festes que celebraven esdeveniments assenyalats L’amfitrió, un cabdill al qual donava suport el seu llinatge, desafiava l’invitat, que es veia obligat a contestar-lo amb un potlatch que comportés una ostentació de malbaratament similar El potlatch ha atret sovint l’atenció dels antropòlegs, pel fet que representa un comportament aparentment antieconòmic i perquè hi conflueixen aspectes econòmics, religiosos, etc que habitualment es presenten per separat Les interpretacions del fenomen han estat nombroses i variades