Resultats de la cerca

Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb…

Forma part d’un complex de coves subterrànies a la regió Fins el 2018 les identificades com a més extenses eren el sistema Ox Bel Ha 270 km, el Sac Actun 263 km, el Kook Baal 93 km i el Dos Ojos 83 km A l’inici del 2018 el projecte d’investigació Gran Acuífero Maya anuncià el descobriment de la connexió dels sistemes Sac Actun i Dos Ojos Arran de la descoberta, i seguint la convenció de l’espeleologia, el nou sistema de coves adoptà el nom de la més gran Amb un total de 347 km, el sistema Sac Actun es convertí aleshores en el conjunt de galeries subaquàtiques conegut més extens del món Cenote…

El terreny és ondulat, amb nombrosos turons interfluvials creats per l’erosió turó de la Pedrera, 631 m la Condomina, 665 m Hom conrea el 88% del terme, amb predomini del secà 833 ha sobre el regadiu 63 ha els conreus més estesos són el de cereals 646 ha, seguit del d’olivera 190 ha, d’ametllers 97 ha i vinya 45 ha Hi ha indústria tèxtil tradicional mantes alcoianes i gèneres de punt i fabricació d’alcohol La població, que al s XVIII es quadruplicà, al XIX restà estacionària, del 1900 al 1910 minvà en un 29% i s’anà recuperant en part fins el 1960 Després oscillà suaument, per…

La situació enmig d’una plana desèrtica el fa especialment visible des de grans distàncies, tot i l’altitud modesta 348 m De forma oval, ateny 3,6 km de longitud i 2,4 km d’amplària És el monòlit més gran del món i és conegut pel color vermell de la roca de gres del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular L’erosió hi ha produït cavitats i esquerdes que en època de pluges donen lloc a salts d’aigua i tolls, i balmes en les parets de les quals es conserven pintures i gravats rupestres Descobert el 1872, a la zona on es localitza el 1958 s’hi establí el parc…

La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…

La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…