Resultats de la cerca
Es mostren 2365 resultats
John Winston Lennon

John Lennon i Yoko Ono a Amsterdam el 25 de març de 1968
National Archief (CC BY-SA 3.0 nl)
Música
Músic compositor i cantant.
A partir del 1956 entrà en contacte amb Paul McCartney i George Harrison, i més endavant, amb Ringo Starr, amb els quals creà el conjunt musical The Beatles Juntament amb Paul McCartney fou l’autor de la majoria de composicions Després de la dissolució del grup 1970 s’installà als EUA i alternà els negocis amb una carrera intermitent de la qual hom pot destacar la creació del grup Plastic Ono Band Morí assassinat al portal de casa seva La seva personalitat ha esdevingut un dels símbols principals de la contracultura del segle XX
Amélie Nothomb
Literatura francesa
Escriptora belga en llengua francesa.
Filla de l’ambaixador belga Patrik Nothomb, rere dels destins del seu pare passà anys de la seva infantesa a la Xina, Birmània i Nova York, i no s’establí a Bèlgica, la pàtria familiar, fins a disset anys Es donà a conèixer com a escriptora amb Hygiène de l’assassin 1992 i la seva obra continuà, entre altres títols, amb Les catilinaires 1995, Stupeur et tremblements 1999, Métaphysique des tubes 2000 i Biographie de la faim 2004 Ha esdevingut un dels darrers fenòmens de la literatura francesa
Ulf Hannerz
Antropologia
Antropòleg suec.
Catedràtic a la Universitat d’Estocolm, presidí la European Assotiation of Social Anthropologists EASA Considerat un dels antropòlegs més originals respecte a l’estudi dels processos d’urbanització contemporanis i de l’amplíssim ventall de fenòmens culturals que hi estan associats en el context de la mundialització, les seves investigacions han esdevingut referencials dins l’àmbit de l’antropologia urbana i l’estudi de la complexitat cultural de les societats actuals De les seves obres, cal destacar-ne Exploring the City 1983, Cultural Complexity 1992, Transnational connections…
Guiyang
Ciutat
Capital del sheng de Guizhou, Xina, a la regió del Sud-oest.
És situada a la vora del Nanming He, tributari del Iang-Tsé El fet d’ésser centre de vies de comunicació hi afavoreix el creixement industrial Hi ha una gran planta siderúrgica que subministra acers a la indústria local de fabricació de maquinària i eines Té jaciments de bauxita al N de la ciutat, la qual ha esdevingut darrerament un important centre de producció d’alumini Té indústria química productora d’adobs, fabricació de pneumàtics, productes tèxtils, vidre, paper i altres articles de consum És centre cultural, amb universitat
Sant Elm
Nucli
Nucli pescador i turístic del municipi d’Andratx (Mallorca), a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera
.
L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279 Esdevingué església parroquial L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
Josep Oller i Roca
Música
Empresari català establert a París.
S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
principi d’acceleració
Economia
Principi, anomenat també de la demanda derivada, segons el qual els canvis en la demanda de béns de consum produeixen variacions més que proporcionals en l’estoc necessari de béns d’esmerç.
Explica els efectes acumulatius dels processos d’expansió i de contracció Segons Harrod, el principi d’acceleració defineix una relació funcional entre la demanda de béns finals i la demanda de béns de producció Aquesta relació depèn de la durabilitat de l’equip capital Fou definit, el 1909, per AAftalion i, de manera definitiva, per John Maurice Clark, el 1919 Els materials empírics de WCMitchell foren la base del treball de Clark El 1939 Samuelson introduí el principi en el seu model dinàmic d’arrel Keynesiana El principi d’acceleració ha esdevingut una peça clau de la moderna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina