Resultats de la cerca

Situada a la vora dreta del Iang-Tsé , a l’oest de Xangai Construïda com a ciutat imperial pels mings, envoltada de muralles, destruïdes en gran part el 1864, ofereix actualment un ampli exemple de l’adaptació de l’arquitectura xinesa a les necessitats modernes És un important nus ferroviari i un port actiu Hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils, químiques, de fertilitzants, de tractors, de plàstics i alimentàries Posseeix un important observatori astronòmic L’antiga ciutat de Giuling , construïda fa uns 2500 anys, era situada a l’actual emplaçament de Nanquín, i durant la dinastia…

Situada a l’aiguabarreig del Yongjiang i del Yaojiang, prop de la riba meridional de la badia de Hangzhou, és un port fluvial important i un centre de comunicacions marítimes i terrestres És coneguda per la seva indústria alimentària exportació de conserves de tanys de bambú Seu d’una antiga colònia portuguesa 1522-42, fou un dels primers ports oberts al comerç europeu tractat de Nanquín, 1843 Al sud de la ciutat hi ha la pagoda de Tian Fengta, octagonal, de vuit pisos, considerada un dels monuments budistes més antics de la Xina

Situada a la riba esquerra del Iang-Tsé, és un nucli industrial important elaboració de soia i de vinagre, molins de farina, fabricació de ciment, etc i port fluvial, bé que ha perdut una bona part de la seva antiga importància Constitueix un xian autònom Construïda en part sobre roca, és una de les ciutats més boniques del baix Iang-Tsé Fou capital de la província 1928-49

Gran centre miner hulla i industrial, engloba els antics municipis de Zibo, Zhoucun, Changshan, Zicheng o Zichuan i Boshan Als dos darrers hi ha concentrada la indústria pesant, la de maquinària, les manufactures d’equipament elèctric i la indústria química

Situada entre els rius Wei He i Jiao He, al peu del Yi Shan, és un centre industrial, miner i agrícola La ciutat fou creada l’any 1949 per la reunificació de l’antiga Weixian amb el poble miner de Fangzu, creat per una companyia alemanya el 1898

Situada al delta de l’Ou Jiang, a 30 km de la desembocadura, el seu port, obert al comerç exterior l’any 1876, manté encara una importància en el camp de la pesca i en el d’exportació de cítrics, te, jute, paper, fusta, etc

Situada a la riba septentrional del llac Tai, a tocar del canal Yunhe, prop del delta del Iang-Tsé, és el principal centre pesquer i cruïlla de canals i rutes fluvials de transport del Jiangsu meridional És també un centre tradicional d’indústria tèxtil, sobretot de cotó i seda Té construccions de maquinària i indústria oleícola

Situada prop de la riba meridional del llac Tai, és un centre comercial i industrial indústries de la seda, oleícoles i químiques

Situada a la riba esquerra del Sungari, és una de les més antigues de la regió i fou la residència dels manxús La guerra sinojaponesa 1937 marcà l’inici de l’expansió industrial de la ciutat, amb la construcció pels japonesos d’una gran central hidroelèctrica a Fengman, al Sungari, aigües amunt de Jilin, actualment la més gran de la Xina Té indústria petroquímica i química, especialitzada en la producció d’adobs També hi ha fabricació de materials de la construcció, com ciment, maons, rajoles i vidres És centre comercial agrícola i de productes forestals Té indústria alimentària…

Situada a la vora del riu Sungari, es comunica amb ciutats com Harbin i Ilan, com també amb els rius Amur i Wussuli Jiang Durant l’ocupació japonesa dels anys 1931-32 es convertí en centre administratiu del govern de Mansokuo i capital de la província de Sanjiang Posteriorment hi foren explotats els recursos de carbó de les mines properes Actualment és una ciutat industrial, amb construcció de maquinària per a l’agricultura i la mineria, adobs químics, plàstics, polpa de fusta i pasta de paper, amb una de les indústries papereres més grans de la Xina, i refineria sucrera