Resultats de la cerca
Es mostren 3846 resultats
premoriència
Dret civil
Mort anterior a una altra.
A efectes hereditaris, en cas de dubte de qui ha mort primer accident, normalment, hom considera que els fills impúbers premoren als pares i la dona a l’home
marquesat de Vilana
Història
Títol concedit al Regne de Nàpols el 1750 a Antoni de Millars, òlim de Peguera i de Vilana-Peguera, senyor de Monells i Toloriu i nebot del primer marquès austriacista de Vilana.
El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810 Passà als De las Infantas, cognomenats Millars
Sibil·la de Mataplana
Història
Senyora de Montpeller, pel seu casament amb Guillem VI de Montpeller, casament que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al Casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporades a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença
Entença

Armes dels Entença
Llinatge originari de Ribagorça, que anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.
Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent…
Sibil·la de Montcada
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del senescal Pere I de Montcada i d’Aragó i de Sibilla de Abarca Fou la primera muller del comte Ermengol X d’Urgell, amb qui no tingué fills
Ermessenda
Història
Muller (840) de Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya i després de Barcelona-Girona i de Narbona.
Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós Guifré I de Barcelona i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa
Edecó
Història
Cap dels edetans, conegut només per un relat de Polibi en relació amb la segona guerra púnica.
Quan Publi Corneli Escipió prengué Cartago Nova, tornà a Edecó la dona i els fills que els cartaginesos tenien com a ostatges, seguint la política d’atracció dels caps indígenes
Jaume Prats i Teixidó
Agronomia
Terratinent.
El 1833 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai Després d’un temps, conegué el terratinent Miró, propietari de grans extensions de terra dedicades fonamentalment a la ramaderia Aviat començà a collaborar amb ell com a comptable i després com a associat A la recerca de nous negocis, el 1886 es traslladà a l’Argentina i s’establí a Magdalena Argentina hi cridà la seva muller, Josepa Calvis i els seus fills, Josep, Jaume i Martí, que havia deixat a Catalunya Hi treballà en un negoci de fruits de la seva propietat, que ell mateix installà El 1890 es traslladà a Chabás província de…
Maria Cristina de les Dues Sicílies
Història
Reina d’Espanya.
Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina