Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
Joaquim Vilà i Folch
Literatura catalana
Dramaturg i crític teatral.
Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es publicà en…
Pere Vigués i Guàrdia
Literatura catalana
Assagista.
Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’…
Lluís López i Oms
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Es llicencià en filosofia i lletres 1885 a la Universitat de Barcelona, on feu també estudis de dret 1880-86 Creà la revista “La Gaviota” 1882, a Arenys de Mar, i fou redactor de L’Avenç , en què publicà ressenyes, poemes i articles sobre temes diversos, entre els quals un sobre el teatre de l’arenyenc Josep M Arnau Fou premiat als Jocs Florals d’Arenys de Mar 1888 i deixà inèdits o dispersos poemes, esbossos de novella i estudis històrics, sociològics, arqueològics i folklòrics Ramon D Perés destacà que la seva obra i el seu ideari literaris, truncats per la mort prematura, evolucionaren de…
Xavier Carbó i Maymí

Xavier Carbó i Maymí (1911)
© Família Carbó
Literatura
Poeta i eclesiàstic.
Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a Labor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica amb alguna…
,
Cebrià Lloansí
Arquitectura
Història
Literatura
Política
Polític, escriptor i arquitecte.
Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la…
Elisabet Oliveres
Historiografia
Historiadora.
Casada amb el pintor Josep Picó i Martí, signava habitualment Elisabet Oliveres-Picó Es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, publicades en el butlletí d’aquesta entitat Fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor 1957-59 i l’…
Sebastià Sans i Bori
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…
,
Joan Janer i Vinyes
Literatura catalana
Poeta i autor de teatre.
La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia…
Eveli Dòria i Bonaplata
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Enginyer industrial, fou catedràtic de química a la universitat Collaborà en publicacions científiques de la seva especialitat i en revistes literàries com L’Atlàntida i L’Aureneta El 1909 fou secretari dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà la flor natural el 1914 i el 1917 per les poesies Humanals i El darrer llop , respectivament, i un accèssit el 1916 Publicà llibres de faules en vers Música vella , 1896, i Moneda curta , 1908, de poesia De sol a sol , 1899 Tríptics , 1901, i Branques mortes , 1902 i de prosa narrativa Lo tasta Olletes , 1898, i els assaigs Lo…
Ramon Nonat Comas i Pitxot
Literatura catalana
Historiador i periodista.
Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments, institucions, llegendes i personatges catalans Fou redactor del setmanari La Veu de Catalunya i collaborà en moltes publicacions culturals de l’època Revista de Catalunya , “Joventut” i “Catalunya Artística”, entre d’altres Publicà nombrosos treballs sobre la seva ciutat, entre els quals hi ha Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Estudi dels esgrafiats de Barcelona 1913 Guanyà dos premis extraordinaris, també per estudis històrics, als Jocs Florals de Barcelona, i el 1888 presentà a concurs, en el marc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina