Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
Solothurn
Divisió administrativa
Cantó del NW de Suïssa.
La capital és Solothurn 15 600 h est 1994 De límits molt irregulars, s’estén entre les muntanyes del Jura que accidenten el sector occidental i el Mittelland, que són les terres planes que ocupen el sector oriental, i que és regat per l’Aar Té dos enclavaments, Kleinlützel i Metzerlen, al semicantó de Basilea i al cantó de Berna, fronterers amb França Els principals recursos econòmics són la indústria 51% dels actius de la qual sobresurt la siderúrgia, la maquinària, la fabricació de rellotges, tèxtil, calçat i l’alimentària, i que es concentra a la capital, Zuchwil i Olten,…
la Salzedella
la Salzedella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat situat al límit amb l’Alt Maestrat, estès entre les Talaies d’Alcalà (serra d’en Canes, 715 m alt.), al SE, i el Montblanc (824 m alt.), al NE, a la depressió que comunica la conca de Sant Mateu amb el pla de l’Arc, pas tradicional de les vies de comunicació entre Tortosa i la Plana.
És drenat per diversos torrents, afluents dela rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a laplana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal…
Palmera
Municipi
Municipi de la Safor, al sector pla, al·luvial, de la comarca, prop de la costa.
El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de…
Paçà
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector nord-oriental dels Aspres, entre les serres de Sant Lluc (204 m alt) fins al curs del Rard, límit septentrional del terme.
L’any 1960 li foren annexats els antics termes de Llauró i de Torderes El sector meridional, el més accidentat, és en part boscat continuació del bosc de Tordera Drenen el terme, a més, diversos torrents i rieres, afluents, per la dreta, del Rard la riera de Paçà que procedeix del pla del Mener, el torrent d’en Tapis i el dels Gorgs L’economia és agrícola hi ha 1086 ha amb predomini total de la vinya 978 ha, també hi ha 43 ha d’arbres fruiters cirerers, presseguers i albercoquers i 6 ha d’hortalisses carxofes i coliflors El cens ramader és de 65 caps d’oví Hi ha una important…
Oms
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres (600 m alt), drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà (tributaris del Tec) i, al vessant septentrional, per la riera d’Oms (afluent per la dreta de la Canta-rana, a Sant Amanç) i la de Montoriol (capçalera del Rard).
El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de l’església…
Montalbà del Castell
Montalbà del Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló.
S'estén des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, vora Illa Entre altres afluents de la Tet, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa Hi ha boscs d’alzines La superfície agrícola es limita a 313 ha, dedicades bàsicament a la vinya 302 ha produeixen vi de denominació d’origen controlat també hi ha petites extensions d’arbres fruiters, sobretot albercoquers, i hortalisses Hi ha bestiar cabrum uns 45 caps i una cooperativa El poble 480 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és centrat…
la Menera
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al sector més alt de la comarca, al límit amb la Garrotxa, de la qual el separa, entre el coll del Malrem (1 135 m) i el pla de la Muga (1 115 m), la serra de la baga de Bordellat (1 558 m).
És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la fi del s XVIII, ha estat abandonada La…
Ortafà
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a l’esquerra (i, en una petita part, també a la dreta) del Tec.
Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban…
Vivers
Vivers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’esquerra del Tec, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts.
El terme és drenat per la riera de les Aigües i la riera de Vivers que neixen sota el coll de Llauró i aflueixen a llur collector a Sant Joan de Pladecorts al NE, el municipi comprèn també la capçalera de la vall Manya, que aflueix al Tec, per l’esquerra, al Voló El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola es limita a 90 ha, la major part dedicades a la vinya 78 ha, 69 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, arbres fruiters 8 ha, 7 de les quals de cirerers i hortalisses 1 ha Al S del terme s’explota l’argila per a la teuleria…
el Tarròs

Vista general del poble del Tarròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tornabous (Urgell), situat en un enclavament al mig de la plana, a 279 m d’altitud, separat del sector principal pel terme d’Agramunt.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina