Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Banys Orientals
Natació
Establiment públic del barri de la Barceloneta de Barcelona.
El 1907 fou llogat als socis fundadors del Club Natació Barcelona CNB i esdevingué el lloc d’entrenament del club El 12 de juliol de 1908 s’hi disputà el primer partit oficial de waterpolo de l’Estat espanyol Després que el CNB deixés les installacions el 1910, s’hi fundà una nova societat esportiva dedicada a la natació i el waterpolo denominada Club Natació Athlètic
Emili Mongé Ferrer

Emili Mongé Ferrer
MUSEU COLET
Vela
Regatista.
Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens
Xavier Estruc Serrat
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Fou un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona, que més tard esdevingué el Centre Esportiu Badaloní i, des del 1939, el Club Joventut de Badalona Dirigí el primer equip de la Penya en dos períodes diferents entre el 1939 i el 1946 També exercí de directiu del club, que presidí durant els anys cinquanta, i arribà a ser el soci número u de l’entitat
Revista de Valencia
Publicacions periòdiques
Publicació mensual apareguda a València del novembre del 1880 al desembre del 1883, per iniciativa de Pasqual Dasí i Puigmoltó, Josep Maria Torres Belda, Teodor Llorente i Olivares (que n’era director), Manuel Atard i Josep E.Serrano Morales.
Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres
Mario Sironi
Pintura
Pintor sard.
Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933
Joan Roigé
Història
Anarcosindicalista.
Professor racionalista, mantingué una escola a Sants que fou, a partir del 1919, un important lloc de reunió dels principals dirigents de la CNT Membre del comitè regional el 1923, fou empresonat durant la Dictadura Fou un dels fundadors d' Acción 1930 i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30 Morí exiliat a França
Ignasi Vidal i Bennàsar
Història
Dirigent republicà.
Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99
Ramon Torres i Carreras
Metge radiòleg.
Es llicencià a Barcelona 1902 i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología 1916 L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico , reeditada l’any 1931 dins la collecció de Monografies Mèdiques Formà part del comitè de publicació de Medicina Física , portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya
Guido Adler
Música
Musicòleg austríac.
Fou deixeble de Bruckner al conservatori de Viena, i ensenyà a Praga i a Viena, on succeí a Hanslick Fou un dels fundadors de l' Akademische Wagnerverein , de la revista “Vierteljahrschrift für Musikwissenschaft”, i l’iniciador dels Denkmäler der Tonkunst in Österreich ‘Monuments de la música a Àustria’ És autor d’obres importants com Handbuch der Musikgeschichte 1924 i Studie zur Geschichte der Harmonie
Josep Garcia i Oliver
Història
Polític.
Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès 1854 Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, com la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró 1863, de la qual fou secretari, i la Biblioteca Popular de Mataró 1866 Afiliat al partit liberal, participà en la revolució de setembre del 1868 Fou diputat a les corts per Mataró 1881-83
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina