Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
marxapeu
Transports
Corda gruixuda que, assegurada pels caps a les vergues, al botaló, al bauprès, etc, i sostinguda per uns estreps, serveix perquè els mariners hi caminin durant les maniobres.
corda
Transports
Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota dels baus i descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
Si el vaixell és metàllic consiteix en una filera de ferros d’angle
dragant dret
Transports
Taula gruixuda, recta i de superfícies planes, que per la part del mig s’ajusta amb la roda de popa i pels extrems és empernada al dragant tort.
travesser
Llençol travesser, de tela més gruixuda o d’un material absorbent, que hom col·loca al llit dels infants o dels malalts entre el llençol de sota i el matalàs.
monitor
Transports
Vaixell de guerra proveït d’una cuirassa gruixuda i de buc poc alterós i equipat d’artilleria de gros calibre; és utilitzat principalment en la defensa de les costes.
Fou ideat als EUA a la fi del s XVIII i emprat durant la guerra de Secessió, però actualment ha caigut en desús
clau del bauprès
Transports
Peça de fusta molt gruixuda, introduïda als espatllons i amb un buit al mig, on s’endinsa l’extrem inferior del bauprès i que serveix de lligam amb la proa.
mossa
Tecnologia
Peça gruixuda de fusta, amb una esmotxadura al mig, que serveix per a fer-hi tascons o subjectar-hi peces que s’hagin de picar o treballar amb l’aixa.
banana
Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
cotonina
Indústria tèxtil
Tela de cotó gruixuda, que forma llistes, produïdes per les diferents direccions del lligat de sarja a retorn amb què és teixida; generalment hom la tenyeix o blanqueja en peça.