El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són: l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros. Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen.
La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són: la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa. Les característiques d’aquestes capes són una mica diferents als diversos segments del tub digestiu, ja que s’han d’adaptar a les diferents necessitats de les diverses funcions que els corresponen.
La capa mucosa, o mucosa digestiva, que cobreix la superfície interna del tub digestiu, es compon de tres subcapes de teixits, que de dins a fora són: l’epiteli o teixit de revestiment, la làmina pròpia i l’anomenada muscularis mucosae o muscular de la mucosa. L’epiteli és una fina capa de cèl·lules de revestiment, que compleix la funció de protegir els teixits subjacents, com també de secretar i absorbir diversos elements de la llum del tub digestiu. En la major part del tub digestiu, tant la mucosa com l’epiteli que li correspon descriuen plecs o vellositats, que al mateix temps que incrementen la superfície d’absorció de la paret digestiva, amplien la superfície de cèl·lules secretants. Segons els segments i les funcions que els corresponen, sobre la superfície de l’epiteli i, per tant, cap a la llum del tub digestiu, aboquen les secrecions que elaboren tres tipus de glàndules: les glàndules de la làmina pròpia, que són les més superficials; les glàndules de la submucosa, que es troben per sota de la mucosa, i les glàndules accessòries, com el fetge o el pàncrees, que a través de diversos conductes comuniquen amb la llum intestinal. Les secrecions de totes aquestes glàndules s’afegeixen a les secrecions de les cèl·lules epitelials de la superfície de la mucosa. La làmina pròpia és una capa de teixit conjuntiu que conté acumulacions de teixit limfoide, glàndules i una extensa xarxa de capil·lars sanguinis i limfàtics que capten les substàncies nutritives absorbides per les cèl·lules epitelials. La muscularis mucosae és una capa prima de teixit muscular, a la zona interna de la qual les fibres es disposen circularment, mentre que a la zona externa ho fan de manera longitudinal. Aquestes fibres musculars poden entrar als plecs voluminosos imprimint-los un moviment oscil·latori o permetent que s’allarguin o s’escurcin, o bé que expremin les secrecions que elaboren.
La capa submucosa és una capa gruixuda de teixit conjuntiu elàstic que conté les glàndules de la submucosa, una extensa xarxa de capil·lars sanguinis i una xarxa important de fibres nervioses, anomenada plexe de Meissner o plexe submucós, que participa en la intensitat i la durada de les contraccions de la paret del tub digestiu i que depèn del sistema nerviós autònom.
La capa muscular o muscular externa es compon de dues capes gruixudes de múscul llis. En la més interna, les fibres musculars es disposen circular-ment, de manera que en contreure’s disminueixen el diàmetre del tub digestiu; en la més externa, les fibres musculars es disposen longitudinalment, i per tant quan es contreuen escurcen la llargada d’un segment determinat del tub digestiu. La capa muscular té una extensa i poderosa xarxa de fibres nervioses, anomenada plexe d’Auerbach o plexe mientèric, també dependent del sistema nerviós autònom; així, en ésser estimulades les fibres musculars, es generen les contraccions rítmiques del tub digestiu.
La capa serosa o adventícia és una capa prima de teixit fibro-elàstic que envolta el tub digestiu i relaciona i subjecta els segments que el componen als teixits i els òrgans propers.