Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Joan II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1396-1401).
Fill de Joan I i de Joana d’Aragó , el comtat passà a ell de fet a la mort del pare, encara que el rei Martí I no reconegué la successió Fou fet cavaller en ésser coronat aquest, a Saragossa Es casà amb Elfa de Cardona, filla del comte Hug II, de la qual no tingué descendència
Ponç de Santapau i de Saguàrdia
Història
Senyor de Santa Pau i de Finestres (Ponç IV de Santapau).
Fill d’Hug II i de Marquesa de Saguàrdia Anà a Sardenya amb deu cavallers armats 1334 Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca 1343-44 Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller 1347 Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala Les seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília 1349 Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians Nomenat capità de l’…
Força de Llavorsí
Art romànic
El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de Bellera, quan aquesta li…
Cluny
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a Borgonya, França.
Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels edificis monàstics…
Santa Maria de Su (Riner)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells…
Vila de Castelló d’Empúries
Art romànic
L’any 879, apareix esmentada per primer cop l’existència de la vila de Castelló, arran d’un judici, publicat per Jaume Villanueva, que se celebrà en aquest lloc “in villa Castilione” , al territori de Peralada, en presència del comte d’Empúries i del bisbe de Girona El fet que fos triada aquesta població per celebrar-hi un judici tan important fa pensar que ja al mateix segle IX tenia una certa importància Castelló esdevingué, d’una manera progressiva, una població cada cop més important dins el comtat d’Empúries-Peralada En un moment del segle X o XI es convertí, de fet, en la capital d’…
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…
coll Roig
Collada
Coll dels municipis de Castellar de n’Hug i Guardiola de Berguedà (Berguedà).
coll de la Rafa
Collada
Coll dels municipis de Castellar de n’Hug i Guardiola de Berguedà (Berguedà).
coll de Cerqueda
Collada
Coll dels municipis de Castellar de n’Hug i Guardiola de Berguedà (Berguedà).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina