Resultats de la cerca

Estudià cant amb C Lehmann i posteriorment amplià la seva formació amb C Richardson, tot alternant aquesta activitat amb els estudis de dret i una feina de locutor de ràdio El 1984 guanyà el Premi Kaminsky de Berlín i després es traslladà a Munic El 1993 inicià la seva carrera docent a l’Escola Superior de Cant de la seva ciutat natal i dos anys més tard debutà al Festival de Salzburg Ha desenvolupat una intensa tasca com a professor Protagonista de diversos enregistraments d’òpera, ha destacat en el repertori liederístic i s’ha centrat especialment en el lied romàntic alemany El…

Descendent d’una família d’artistes, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de la Haia i, a partir del 1953, al conservatori de la mateixa ciutat amb el baríton P Bernac Posteriorment amplià la seva formació a França, gràcies a una beca d’estudis Especialitzat en l’oratori i el lied , el seu repertori inclou compositors de diverses èpoques, des de C Monteverdi fins a F Poulenc, passant per JS Bach, R Schumann o M Musorgskij Ocasionalment cantà també òpera, com ara I Pagliacci , de R Leoncavallo Desenvolupà una intensa carrera a França, on destacà sobretot en oratoris i recitals de…

Des de la seva fundació ha mantingut una intensa activitat de difusió de l’obra dels seus membres mitjançant la promoció de concerts, tant propis -cicle biennal "Mostra de Música Catalana Contemporània"- com en collaboració amb altres entitats nacionals i internacionals, i amb publicacions com el Llibre per a piano 1979, 68 Compositors catalans 1989 i Llibre per a guitarra 1992 Des del 1998 publica la revista anual "Música d’Ara" Joaquim Homs en fou el primer president 1975-76, seguit successivament per Josep M Mestres Quadreny 1977-79, Josep Soler 1979-81, Albert Sardà 1981-92,…

Estudià violí, composició i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal El 1952 fou assistent de B Paumgartner al Festival de Salzburg Atret per la música italiana clàssica i barroca, enregistrà la integral de la música sacra d’A Vivaldi, de qui també donà a conèixer nombroses òperes El 1979 dirigí la primera versió revisada de l’òpera Tito Manlio del compositor venecià a la Piccola Scala de Milà Recuperà nombroses obres d’autors com J Haydn, WA Mozart o G Rossini, a més de D Cimarosa, de qui reestrenà el Rèquiem Com a musicòleg dugué a terme una intensa tasca…

Estudià als conservatoris de Clarmont d’Alvèrnia i París i, després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Joves Directors d’Orquestra de Besançon, fou sollicitat a l’Òpera de Dijon El 1960 passà a dirigir l’Òpera de Metz, i al mateix temps fundà la companyia lírica Les Baladins Lyriques amb S Lafaye El 1963 fou nomenat director de l’Òpera Còmica, amb la qual ha mantingut una intensa activitat en el camp discogràfic i concertístic, amb actuacions fora de França El 1977 fou director d’animació musical d’Évry i fundà el grup Les Solistes de France Vinculat a la difusió de la…

Vida Entrà a formar part de la capella de música de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, on aprengué música sota el mestratge de J Puig A onze anys marxà a Barcelona per estudiar violí, piano, orgue i composició amb J Barba fins el 1861, any en què fou nomenat mestre de capella i organista de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú Mantingué el càrrec fins a la mort Desenvolupà una intensa actividad pedagògica entre els seus alumnes hi hagué Juli Garreta, Francesc Montserrat Ayarbe, Francesc Toldrà, Josep Olivella i d’altres Publicà un mètode per a orgue Tratado Teórico…

Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E Granados i D Mas i Serracant Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia Aquell mateix any fundà l’Institut d’…

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’…

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…