Resultats de la cerca

Successores de les variacions corals variació coral del segle XVI i principi del XVII -iniciades per Jan Pieterszoon Sweelinck-, difereixen d’aquestes perquè mantenen les propietats estructurals bàsiques del coral original, incloses sovint les seves proporcions rítmiques i harmòniques A partir del segle XVIII ambdues denominacions partita coral i variacions corals esdevingueren sinònimes Es poden trobar exemples de partites corals en l’obra de D Buxtehude, J Pachelbel i JS Bach Variacions canòniques sobre el coral ’Vom Himmel hoch' , BWV 769, per exemple

De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore

Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència…

Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"

Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz

Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…

Els barrufets són una mena de gnoms de color blau, el llenguatge dels quals presenta la particularitat d’utilitzar un únic verb ‘barrufar’ per a totes les accions Anomenats schtroumpfs en la versió original belga, aparegueren per primer cop el 23 d’octubre de 1958 en la revista Spirou com a personatges secundaris de La flauta de sis forats , aventura protagonitzada per Jan i Trencapins, inventats pel mateix dibuixant Posteriorment, el seu gran èxit els ha fet protagonistes de successives aventures, que han estat traduïdes a nombrosos idiomes, i també han donat lloc a produccions…

Cinturó negre cinquè dan de taekwondo, començà a competir el 1993 i representà el club Jan-Su de Figueres Aconseguí la medalla de bronze en els Campionats del Món universitaris 1998 i fou subcampiona d’Europa jú-nior en dues ocasions 1996, 1997 Fou campiona d’Espanya júnior 1996 i sè-nior 1999, i medalla de bronze sènior 2000, júnior 1995 i cadet 1995, així com campiona d’Espanya universitària 1998 També guanyà dues vegades la medalla de bronze a la Copa del Rei 1997, 1999 i la medalla d’or a la Copa d’Anglaterra 1997 El 2000 abandonà l’alta competició

Practicà el polo des de ben jove seguint la tradició familiar i assolí un hàndicap 0 Competí en l’àmbit internacional representant l’equip Villacampos, juntament amb l’amazona Marjolein van der Win i els genets Jan Schonlau i Darío Campos També formà part d’altres equips, com el que integren Valerie Pizzorno, Valerie Fraychenaud i Brigitte Gauthier Participà en el primer torneig de polo femení sobre neu que es disputà a la localitat argentina de Bariloche 2007 Formà part de l’equip organitzador de la Copa José O’Neill, que es disputa anualment a les installacions del Reial Club…

Format a l’acadèmia d’Elsene, més tard fou deixeble de Jan Toorop Es relacionà amb el grup literari simbolista Jeune Belgique esdevingué cunyat de Verhaeren Fou membre del Cercle dels XX 1884-93 i de la Libre Esthétique des del 1893 Treballà a Catalunya i a Mallorca 1900-02 els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Mir de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola pollencina La seva exposició del gener del 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò Treballà a Holanda 1914-18