Resultats de la cerca

Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió del centenari…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou quatre vegades campió d’Espanya de primera divisió 1976-79 i una, subcampió de la Copa d’Europa 1978 i la Recopa d’Europa 1982 En el període 1970-78 fou 166 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, en què participà en dos Jocs Mediterranis 1971, 1975, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i d’Europa 1970, 1974, 1977, i en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué directiu i, anys més tard, assumí la presidència de la comissió de waterpolo de la federació catalana 2007-10 i també la del CN Montjuïc 2002-11 De la federació espanyola té la…

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1942-55 procedent del Club Futbol Mollet, on havia jugat dues temporades Fou titular fins que tingué una lesió al novembre del 1949 i Ramallets el substituí Durant la penúltima temporada al Barça 1953-54 tornà a ser titular Jugà 268 partits Guanyà cinc Lligues 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, dues Copes Llatines 1949, 1952, una Copa d’Or 1945 i tres Copes Eva Duarte 1948, 1952, 1953 La temporada 1947-48 fou el porter menys golejat de la Lliga L’edició del 1955-56 passà al Centre d’Esports Sabadell, on es retirà El 5…

Lateral esquerre, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1975-83 procedent del Real Madrid Disputà 195 partits de Lliga com a espanyolista i marcà 2 gols Jugà una vegada amb la selecció estatal 1978 i una altra amb la catalana 1976 Després de l’etapa amb l’Espanyol es retirà i feu d’entrenador

Competí pel Futbol Club Barcelona i el Grup Esportiu Seat Es proclamà dues vegades campió 1977, 1978 i subcampió 1982, 1983 de Catalunya

S’incorporà al Futbol Club Barcelona l’any 1920 com a suplent de Ricard Zamora i, posteriorment, de l’hongarès Plattko Jugà en aquesta primera etapa fins el 1925 i guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 i una el Campionat d’Espanya 1922 Després, jugà tres temporades al Futbol Club Gràcia abans de retornar al Barça 1928-31, amb el qual guanyà la primera Lliga 1929 i dos Campionats de Catalunya més 1930, 1931 Jugà setze partits de Lliga en tres temporades Es retirà al Futbol Club Martinenc al final de la temporada 1931-32 Formà part d’un combinat català en un…

Fill natural de José María Morelos, des de molt jove participà en les lluites per la independència Fou ministre en diverses ocasions representant el partit federalista, fins que el 1850 formà part del partit conservador Des del 1856 fou ambaixador a Londres i a París, i féu una sèrie de gestions encaminades a cercar un rei per a Mèxic Finalment, tornà al seu país 1862, on es proclamà '' jefe supremo de la nación ' mentre era esperada l’arribada de Maximilià 1864 fou membre de la regència Tornà a París acompanyant l’emperadriu Carlota 1866 amb la missió d’aconseguir ajut francès per a…

Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95

El 1765, essent fiscal del Consejo de Hacienda de Madrid, emeté dictamen favorable a la petició de la Junta de Comerç de Barcelona, que demanava l’abolició del dret de la bolla Però el Consejo s’inclinà per la continuació d’aquest tribut

Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…