Resultats de la cerca

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-82 procedent del Racing de Santander, i ben aviat deixà la posició d’extrem esquerre que havia ocupat sempre per passar a jugar de mig o de lateral dret Per la seva condició d’oriünd no ocupava plaça d’estranger Com a barcelonista, disputà 218 partits i marcà 20 gols Guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Més tard, es vinculà a l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

Actuava de migcampista i de defensa central Després de jugar amb el Gimnàstic de Tarragona 1982-84, fitxà pel RCD Espanyol 1984-90, equip amb el qual disputà 150 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, marcà 3 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Acabà la seva carrera a la UE Sant Andreu 1990-92 Al novembre del 2012 entrà a formar part del Consell d’Administració de l’Espanyol, presidit per Joan Collet

Fundat l’any 1992, és un dels equips més importants d’aquesta especia-litat, i fou campió de tres Lligues Catalanes entre el 2008 i el 2011 Ha jugat habitualment a la divisió d’honor espanyola, però abans de començar la temporada 2011-12 renuncià a aquesta categoria per falta de patrocinador Els anys 2004 i 2005 es classificà per a jugar la Copa del Rei Des de la temporada 2001 té un acord d’adscripció amb el Club Joventut de Badalona

Després de jugar a l’Slavia de Praga, el Millonarios de Bogotà i el Lens, fitxà pel FC Barcelona el 1952 Actuava tant de mig volant com de defensa i fou jugador blaugrana fins la temporada 1955-56 Disputà 66 partits, marcà 8 gols i es proclamà campió de Lliga i de Copa la campanya 1952-53 La temporada 1956-57 jugà al Comtal, filial barcelonista, a primera divisió Després passà al Biel de Suïssa Fou 5 vegades internacional per Txecoslovàquia

Començà a jugar al Putxet, que era el filial del CT Barcino, club amb què posteriorment desenvolupà la seva carrera Fou campiona d’Espanya individual 1964 i també de dobles i per equips 1963, 1964 En els Campionats de Catalunya fou campiona en dobles 1961 i als de Barcelona, tres cops campiona per equips i tres més en dobles 1962, 1963, 1964, fent parella amb Nacha Hospital els dos primers Participà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa 1962

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

Començà a jugar a l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona el 1988 en la posició de segona línia Passà a l’RC l’Hospitalet 1995-2002, on acabà jugant com a tercera clau, i al BUC la temporada 2002-03 En el seu palmarès, hi figuren tres Campionats d’Espanya 1988, 1994, 1997 i dues Copes de la Reina 1998, 2002 Formà part de la selecció espanyola en trenta-tres ocasions i disputà la Copa del Món 2002 a Barcelona

Començà a jugar al Club d’Escacs Sant Boi i poc després s’incorporà al Club d’Escacs Barcelona El 1989 fou campió de Catalunya juvenil i subcampió català absolut El 1991 fou campió d’Espanya juvenil Formà part de la selecció espanyola a l’Olimpíada 1996 i al Campionat d’Europa per equips 1997 Guanyà l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer en dues ocasions 1997, 2001 Obtingué el títol de Gran Mestre poc abans de la seva mort