Resultats de la cerca
Es mostren 6487 resultats
Ferrocarril de Mollerussa a Balaguer
Companyia constituïda per a explotar la línia de Mollerussa a Balaguer i la branca de l’Empalme a Menàrguens, seu d’una fàbrica sucrera.
Aquesta línia fou inaugurada el 1905, i fou clausurada el 1951
Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona
Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Olot a Girona obtinguda el 1883 per Domènec Puigoriol.
Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd el 1909 tornà, però, a recuperar-los Aquesta línia fou inaugurada entre el 1895 i el 1911 El 1963 se'n féu càrrec la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta , que poc temps després la clausurà 1969
Companyia dels Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi i Iecla
Societat fundada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia de Jumella a Iecla inaugurada entre el 1884 i el 1911.
Explotà també, des del 1921, la línia de Jumella a Cieza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils del Sud d’Espanya Aquestes línies passaren a dependre, a partir del 1965, dels Ferrocarrils de Via Estreta , que les clausurà el 1969
Tocco
Llinatge d’origen napolità, la primera línia del qual (prínceps de Montemiletto) s’extingí el 1613.
La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs…
Companyia del Ferrocarril d’Almansa a Xàtiva i Grau de València
Societat, inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez
la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva.
La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa 1859, on enllaçà amb la d’Alacant a Almansa El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Companyia del Ferrocarril i Port d’Alcoi i Gandia
Empresa anglesa fundada l’any 1889 que el 1890 obtingué la concessió per a construir i explotar la línia d’Alcoi a Gandia, inaugurada el 1893.
Econòmicament deficitària, fou absorbida el 1965 per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta , que poc després en clausurà la línia 1969
trocoide

Trociode
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt fixat a un cercle quan aquest cercle roda sense lliscament sobre una línia recta fixa.
Si el radi del cercle és r , la distància del punt generador al centre del cercle és l i A és l’angle determinat pel punt quan el cercle ha rodat A radiants, aleshores les equacions paramètriques de la trocoide són x = rA-l sin A y = r-l cos A Si l és major que r punt exterior al cercle, la trocoide descriu rulls si l és menor que r punt interior al cercle, la trocoide no toca mai la línia recta fixa base del desplaçament si el punt és el centre del cercle, la trocoide és una recta si l és igual a r punt de la circumferència, la trocoide és aleshores una cicloide
el Rialb
Riu
Curs d’aigua d’Andorra, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, dins Andorra (parròquia d’Ordino).
La seva capçalera és la conca de Rialb , dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca 2 903 m alt, el port de Rialb 2 670 m alt a la línia fronterera, el pont de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina