Resultats de la cerca

Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana

Viu a Catalunya des del 1973 Escriu en castellà i en català Traductora i crítica literària, ha publicat els reculls de narracions  Viatges subterranis  1993,  Trastornos literarios 2002, Género de punto 2003, i 2011 edició revisada amb textos inèdits, L’apartament 2006, Con la soga al cuello 2009,  No em ratllis 2012,  Por mis muertos 2014 i Al teu rotllo 2015 És autora de les novelles  Querida Nélida  1988,  Fuga y contrapuntos  1989,  Círculos en acíbar  1992,  Llum de gel 1996, Saurios en el asfalto  1997, Ni tu, ni jo, ni ningú 1998, premi Documenta 1997, Luz de hielo  1998,…

Germà de Joan , Bartomeu , Antoni i Pere Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

Se'n distingeix per diverses particularitats fonètiques el consonantisme l’acosta al kazakh La llengua literària, constituïda d’ençà de la creació de la República Autònoma el 1919, és formada bàsicament a partir dels dialectes del sud-oest de Baixkíria

Segons la llegenda i la tradició literària recollida per Mistral al cant XI de Mireia , evangelitzà Provença, juntament amb Tròfim d’Arle És considerat el primer bisbe d’Ais de Provença La seva festa se celebra el 8 de juny

Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia

Els seus poemes, d’una gran simplicitat i inspirats sovint en la poesia medieval, palesen una sensibilitat preromàntica Gezangen mijner jeugd ‘Cançons de la meva joventut’, 1782, Gezangen ‘Cançons’, 1785, etc Conreà també la crítica literària De poetische Spectator 1784, etc

Aplegà i feu imprimir per Carles Amorós l’obra literària del seu cosí, Francesc Moner i de Barutell Barcelona 1528, amb una dedicatòria —en castellà— al duc Ferran Folc de Cardona, en la qual feu un esbós biogràfic de l’autor

Exercí la crítica literària a “Jornal do Brasil” El 1943 escriví la seva primera novella Perto do Coração selvagem Altres obres que cal destacar A cidade sitiada 1949, Laços de família 1960, Felicidade clandestina 1971 i A hora da estrella 1977