Resultats de la cerca

Estudià dret a Deusto i es llicencià a Valladolid S'interessà molt aviat pels estudis sobre la llengua basca El 1905 descobrí les obres de Joannes Etxeberri El 1907 creà i dirigí la Revista Internacional de Estudios Vascos RIEV , de gran qualitat científica, publicada fins l’any 1936 Hi publicà molts texts bascs antics en reproducció facsímil El 1919 publicà El refranero vasco I Los refranes de Garibay El 1918 fou cofundador de l’Acadèmia Basca Euskaltzaindia , de la qual fou numerari També en fou de l’Academia Española des del 1927

Es convertí en la fàbrica d’armes més important de l’imperi austrohongarès, però, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, acabà essent controlada pel grup Schneider El 1923 començà la fabricació d’automòbils amb llicència de La Hispano Suïssa i la Laurin-Klement, amb la qual es fusionà el 1924 A partir d’aquest any fabricà models originals, que, si bé no han estat mai gaire ràpids, han estat sempre molt forts En 1946-91, que fou vigent el règim comunista, fou estatitzada Posteriorment passà a ser controlada majoritàriament pel grup Volkswagen

Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011

Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost

Fill de Lluís Suñé i Molist, es llicencià el 1903 i s’especialitzà en otorrinolaringologia amb el seu pare, amb Ricard Botey i amb estudis a París i Berlín Fou membre numerari i secretari general de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, collaborà a Annals de Medicina i altres revistes mèdiques catalanes i publicà Els cossos estranys de les vies digestives i respiratòries a la collecció “Monografies Mèdiques” Apassionat de la música de Wagner, en difongué el coneixement a Catalunya amb la fundació, per iniciativa seva, de l' Associació Wagneriana

Fill de l’advocat i polític Carles Trias Bertran, es llicencià en dret, però mai exercí aquesta activitat El 1972 publicà El juego del lagarto , la seva primera novella Posteriorment aparagué Hoy he decidido 1974, Qué son las organizaciones marxistasleninistas 1976, El círculo de la luz 1985, El encuentro 1990, Viaje a Delfos 1994 i El ausente premi Juan March de novella breu, 2001 També féu diverses traduccions, entre les quals destaca la de L’Orestiada d’Èsquil, que també adaptà per a un muntatge teatral de Mario Gas 2004

Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol

Es llicencià en medicina a Cervera 1762 fou un dels fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764 i contribuí a fundar les Conferències Acadèmiques per a Metges 1770, antecedents de l’actual Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou facultatiu de l’Hospital de la Santa Creu, i es dedicà preferentment a la botànica i a la meteorologia Entre altres treballs, presentà a la Conferència Física on fou catedràtic de botànica i d’història natural una comunicació titulada Reflexiones sobre la aurora boreal 1769, en la qual descrivia la que tingué lloc a Barcelona

Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera El 1835 fou designat rector de Castelltort Solsonès, però molt aviat s’incorporà a les forces carlines Fou vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga Tingué un paper destacat en la destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí del Principat i en el seu assassinat afirmà haver-lo acompanyat fins a Andorra i en publicà unes suposades declaracions de culpabilitat Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya