Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…
Joan Gay i Planella
Música
Músic.
Estudià amb Carles GVidiella, FAlió i MRodríguez de Alcántara El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova 1901-02 El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes Argentina i el 1924 s’installà a Buenos Aires Escriví l’opereta Cors joves 1901, de Josep M Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor 1901 i Aigua mansa 1903, per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull 1902 i per a…
Sant Julià del Far (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble del Far, a l’extrem nord-est del terme de Torrefeta, tingué el seu origen al segle XI i formà part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què els esposos Llop Mir i Bonadona donaren a Girbert i la seva esposa Ermengarda un alou que posseïen al comtat d’Urgell, al terme de Guissona, a l’indret anomenat ipso Farello Tot i que probablement en aquest moment ja hi havia una església, encara avui no s’han trobat referències que illustrin el seu passat medieval Hom sap que era sufragània de la parròquia de Sant Julià del Llor, inclosa dins…
Ramon Monton i Lara
Literatura catalana
Narrador.
Germanista i traductor, ha collaborat com a crític literari, comentarista musical i corresponsal de guerra en diversos mitjans de comunicació En narrativa, ha publicat Inversemblances i fantasies 1993, premi Vila de Perpinyà, Els contes del llop 1996, premi Lola Anglada de literatura infantil 1995, Històries d’amor i dissolució 1999, premi Prosa de Ficció Sant Just Desvern 1998, El silenci de les sirenes 2001, premi Calldetenes 2000, La revolta dels moribunds 2002, premi Vila de Teulada 2001, La pàtria dels coribants 2004, premi Ciutat de Vila-real 2003, El nyèbit 2003, premi…
rapinyant
Heràldica
Dit de l’animal salvatge, especialment el llop i la guineu, quan en porta un altre a la boca.
el Pontarró
Barri
Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra de l’Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.
diesi
Música
Desviació de la quinta del llop respecte de les altres quintes en el sistema mesotònic de quart de coma.
Aquesta quinta és la que correspon al sol♯-mi♭ en realitat una 6a dis, interval enharmònic de la 5a J, i resulta 42 cents més llarga que les altres, o 36,5 cents més llarga que la 5a És una desviació superior a un terç de semitò del temprament regular
licantropia
Tipus de deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos.
Castell de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes d’aquest castell, que coronen un tossal al costat de la població ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta de la població de Banyeres, en un extrem del poble, al cim d’un turó Hi ha una bona panoràmica del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF810712 Des de la part alta del poble de Banyeres s’hi pot accedir amb facilitat per un caminet que hi puja JBM Història En el precepte que Sant Cugat del Vallès rebé de Lluís d’Ultramar l’any 938 en el qual es concedeix l’alou de Santa Oliva, apareix per primera vegada anomenat el castell de Banyeres del Penedès ipsa…
Guifré I de Barcelona
Guifré I de Barcelona, segons una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya i d’Urgell (870?-897) i de Barcelona, de Girona (Guifré II) i de Besalú (878-897); ostentà també el títol de marquès.
Fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d' Ermessenda La seva obra més important fou el repoblament del centre de Catalunya, devastat i quasi despoblat des de la revolta d’Aissó i Guillemó i la incursió d’Abū Marwān el 827 La inicià per la vall de Lord 872 a 878 i la prosseguí pel Ripollès des del 879, Osona des del 881 i el Bages des del 889, fins a deixar establerta la frontera amb els sarraïns al llarg de la partició d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre Fundà el monestir de Ripoll 879 i el de Sant Joan de les Abadesses consagrat el 887 Organitzà el comtat d’Osona,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina