Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
Ramon Sunyer i Clarà

Detall d’un fermall, obra de Ramon Sunyer i Clarà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Joier i argenter.
Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el coronament del…
Francesc Domingo i Segura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Barcelona, a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l’escola de Francesc Galí Integrà, amb companys seus, l' Agrupació Courbet 1918-19 El 1920 s’establí a París, on arran de gran admiració a Cézanne, mantingué, a través de múltiples evolucions, una preocupació constant per l’estructura, que marca tota la seva obra en aquesta ciutat s’acostà al cubisme 1922-27, etapa en què enriquí el colorit També residí a Bretanya 1927-29, i en el període 1929-31 passà per una etapa espectral Retornat i establert a Barcelona 1931-39 conreà un realisme social desproveït de…
Pere Domingo i Sanjuán
Biologia
Biòleg.
Estudià medicina a Barcelona i el 1917 ingressà al Laboratori Municipal, on fou addicte deixeble i collaborador de Ramon Turró En aquest centre dugué a terme una notable tasca d’investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat Doctorat el 1920, exercí com a professor adjunt d’higiene 1926 de la facultat de medicina i professor agregat 1933 a la Universitat Autònoma de Barcelona també dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat de medicina de la universitat esmentada Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat i collaborà, el 1924, al…
Estatut d’Autonomia de Catalunya
Dret català
Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent el 25 de gener de 1918.
S'hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia que el govern espanyol i el congrés rebutjaren La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, a proposta de Marcellí Domingo, la redacció de l’Estatut Constituí un precedent de l' Estatut de Catalunya del 1932
Inquietud científica i societat
A la fí del segle XIX es va produir la segona fase de la Revolució Industrial, durant la qual protagonitzaren un paper capdavanter l’electricitat i la indústria química Aquesta segona onada industrialitzadora va arribar a Catalunya amb un desfasament molt reduït respecte als països avançats, tot palesant que l’esperit modernitzador tornava a animar la burgesia catalana És ben sabut que la industrialització catalana s’havia recolzat en el sector tèxtil En canvi, la indústria pesant que, a les acaballes de segle feia esforços per a assentar-se, no ho aconseguí de manera satisfactòria, en part…
Pau Vila i Dinarès
Pau Vila i Dinarès
© Arxiu Fototeca.cat
Educació
Geografia
Pedagog i geògraf.
De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…
Col·lecció Minerva
Pedagogia
Col·lecció popular «dels coneixements indispensables», publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, entre el 1915 i el 1922, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi collaboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics
Cu-cut!
Portada del primer número del Cu-cut! (21-01-1902)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric barceloní.
El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables caricatures Llaverias…
José Canalejas Méndez
José Canalejas Méndez en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític liberal.
Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…
Estudis Universitaris Catalans
Educació i entitats culturals i cíviques
Historiografia catalana
Ensenyament de tipus universitari iniciat el 16 d’octubre de 1903 com una de les conseqüències del Primer Congrés Universitari Català.
En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina