Resultats de la cerca

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…

Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi collaborà…

Milità a la Federació Catalana del PSOE Fou membre dirigent destacat de la UGT a Catalunya, secretari de redacció del seu setmanari, “La Internacional” 1931 i secretari general de la Federación de Obreros Textiles d’España En formar-se el govern constituït per Macià, fou, en representació d’aquella central sindical, conseller de treballs públics del govern i ocupà abril-novembre del 1931 el departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya Durant la guerra civil presidí el Consejo de Trabajo del govern de Madrid En acabar el conflicte, el 1939 s’exilià a França i…

Desenvolupà una activitat didàctica, polèmica i combativa contra l’arquitectura retòrica i monumentalista del feixisme italià, des de la revista Casabella , que dirigí entre el 1930 i el 1943, i que fou prohibida pels alemanys Fou secretari regional del grup torinès del MIAR Movimento Italiano per l’Architettura Razionale, condemnat oficialment l’any 1931 pel sindicat feixista Collaborà amb M Piacentini en la Facultat de Física de la Ciutat Universitària de Roma 1934 i en l’Exposició Internacional de París 1937, quan encara creia que era possible una reforma des de l’interior del sistema…

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg…

El 1920 passà a la CHADE Compañía Hispano-Americana de Electricidad, sota les ordres de Francesc Cambó, de qui fou sempre assidu collaborador i home de confiança Dedicat a l’activitat política, milità a la Lliga Regionalista i fou regidor 1931 i tinent d’alcalde 1935 de Barcelona per aquest partit Des del 1936 vivia a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE Compañía Argentina de Electricidad Ha estat membre de la direcció de la Compañía General de Industrias y Transportes i participà en la fundació de l’Editorial Sudamericana, i de SADEMASA Fou nomenat…

Fou creat l’any 1968 i, en els seus inicis, acollí atletes procedents d’altres entitats –sobretot del Club Natació Reus Ploms – i dels collegis franciscans i escolapis, que s’aplegaven a les antigues pistes de cendra del Pavelló de les Casernes El 1982 passà a denominar-se Club Atletisme Vilanova i, el 1999, es fusionà amb altres entitats esportives de la població per crear el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú En les seves files es formaren campions com Jordi Castelló, Manel Alpuente, l’olímpic Joan Lloveras o Carme Blay L’equip sènior masculí competí en la primera categoria catalana des de…

Començà a l’Ateneu Esportiu de la seva vila natal, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1922 Tot seguit jugà a l’Iluro de Mataró i l’any 1926 fitxà pel CE Europa Defensà la porteria de l’equip gracienc fins al principi de la temporada 1931-32, en què fitxà per l’Espanyol Amb l’Europa jugà tres temporades a primera divisió i disputà 43 partits és el jugador europeista que més partits ha disputat a la màxima categoria Amb l’Espanyol milità tres temporades i s’hi arrenglerà en 44 partits de Lliga La temporada 1934-35 passà al Mataró i finalment un altre…

Resident a Catalunya des de la infància, s’inicià en l’atletisme a les files del Centre Gimnàstic Barcelonès de la mà de Pere Suñé Després l’entrenà José Carreño Posteriorment formà part del Futbol Club Barcelona i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb Roberto Cabrejas Guanyà sis Campionats de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1991, 1994, 1997-2000 i quatre en pista coberta 1992, 1995, 1999, 2000 L’any 1995 també guanyà el Campionat d’Espanya, i establí el nou rècord català El mateix any aconseguí la cinquena posició a la Universiada de Fukuoka El 1998 milità…

Defensa que sorgí del Cerdanyola Club d’Hoquei, en el qual jugà dels vuit als vint-i-cinc anys Després ho feu al Noia 1988-90 amb el qual guanyà una Lliga, una Recopa i una Copa d’Europa, el Piera 1990-91 i el Vilafranca 1992-95, i també fou internacional absolut amb la selecció espanyola Com a entrenador milità al Cerdanyola, el Noia, el Reus en dues etapes, el Blanes també en dos períodes i el Lloret 2011-18 La temporada 2018-19 fitxà com a entrenador del Trissino italià Guanyà tres Copes CERS amb el Lloret, una amb el Noia i dues amb el Reus, una Copa del Rei amb el Noia i una…