Resultats de la cerca

Una setmana després de les eleccions locals, que van comportar una severa derrota de La République en Marche, el partit del president francès Emmanuel Macron, el govern encapçalat pel primer ministre Édouard Philippe dimiteix El mateix dia, Macron nomena l’alcalde de Prada, Jean Castex, nou primer ministre al capdavant d’un nou govern

Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17

Ministre d’afers estrangers 1909-13 i 1914, signà el tractat Urrutia-Thompson 1914 amb els EUA, que acordà la separació de Panamà Fou ministre plenipotenciari a Bolívia, Espanya i Suïssa En 1920-26 fou representant de Colòmbia a la Societat de Nacions, i en presidí el consell Publicà diverses obres sobre jurisprudència americana

El Govern del Pakistan, en mans de la Lliga Islàmica del primer ministre, Nawaz Sharif, aprova una reforma constitucional que dóna la categoria de lleis supremes del país a l’Alcorà i la Sunna Aquesta decisió provoca un nou enfrontament dialèctic amb l’Índia, ja que el primer ministre indi, Atal Behari Vajpayee, critica l’alcoranització del país veí

L’any 1958, després del cop d’estat que establí un règim militar, fou nomenat president del consell de ministres, primer ministre i ministre de defensa 1958-64 Abolí el parlament i els partits polítics i començà un pla de desenvolupament econòmic i social Fou enderrocat per una revolta popular 1964 que restaurà el govern civil

Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball 1936-37 Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee 1945-51

De jove emigrà a la Unió Sud-africana i s’afilià al partit nacionalista, en el qual sobresortí aviat Senador 1948, fou ministre diverses vegades Elegit cap del partit, el 1958 fou nomenat primer ministre Partidari de l' apartheid , que aplicà amb rigor, promogué el referèndum 1960 que convertí la Unió en República de Sud-àfrica 1961 Fou assassinat

Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal

Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea