Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
rec Comtal
Història
Antiga conducció d’aigua del Besòs que abastia la ciutat de Barcelona i els seus voltants.
L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’…
Joan Santamans Melich
Halterofília
Directiu d’halterofília.
Impulsà la creació del Club Halterofília Molins de Rei i també fou un dels fundadors de la federació catalana, on ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva 1967
la Cabanassa
la Cabanassa (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta, en gran part, el terme de Montlluís; el riu de Jardó, afluent de la Tet, separa el terme, al sud, del de Sant Pere dels Forcats; a l’oest del coll de la Perxa enclou, encara, un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del…
Albalate del Arzobispo
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, vora del riu Martín i al peu de la Sierra de los Arcos.
Pins a la zona muntanyosa Oliveres, arbres fruiters, cereals, vinya i, al fons de les valls, hortes Indústries derivades de l’agricultura molins d’oli, destillació d’alcohol Filatures de llana
Władysław Broniewski
Literatura
Poeta polonès.
Inspirat sobretot en la revolució — Wiatraki ‘Molins de vent’, 1925, Krzyk ostateczny ‘El darrer crit’, 1939, Bagnet na broń ‘Baioneta calada’, 1943, etc—, evolucionà cap a un lirisme intimista Anka 1956
Montluçon
Ciutat
Ciutat d’Alvèrnia, Occitània, al departament d’Alier, França.
Situada vora el Cher, en un encreuament de vies cap a Bourges, Châteauroux, Molins, Clarmont d’Alvèrnia i Llemotges Indústria metallúrgica, química, del cautxú i de material elèctric Centre d’activitats terciàries
Bernat Batlle
Fuster entretallador, establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546.
Treballà en els retaules de les esglésies de Molins de Rei, de Santa Eulàlia de Provençana i de Santa Maria del Mar de Barcelona capella de la Mare de Déu del Pilar
La Tramoia
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a València el 1987 amb la finalitat de divulgar el teatre valencià.
De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català, és dirigida per Antoni Amorós i hi collaboren Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc Té un tiratge de 1 500 exemplars
Rājkot
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, a la península de Kāthiāwār.
Nus de comunicacions, concentra les indústries de transformació dels productes de la comarca molins d’oli i de blat, adoberies i filatures de llana i de cotó Fins el 1948 fou capital del petit principat homònim
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina