Resultats de la cerca

Aquestes emissions eren emprades en el comerç amb el món àrab i eren ben lucratives pel rebaix de contingut d’argent que hom hi practicava Jaume I n'autoritzà emissions a Montpeller, Lleida, Mallorca i València Al s XV, Alfons el Magnànim ordenà que la ciutat de València encunyés moneda d’argent que imités la del regne de Granada Els sobirans rebien un guany que hom estipulava en una quantitat per marc d’argent encunyat

Professor de dret a Montpeller i canceller i guardià del segell reial 1300-13 Dirigí la política antipapista de Felip IV de França i empresonà Bonifaci VIII a Anagni 1303, amb la intenció de fer-lo jutjar per un concili Excomunicat pel papa, que fou alliberat, fou absolt per Climent V 1311, amb la condició que anés en pelegrinatge a Terra Santa Hom creu que era descendent d’una família de càtars

Professor a Montpeller i París 1913-1933, sotsgovernador del Banc de França 1926-1929 i director de l’Institut Scientifique de Recherches Économiques et Sociales ISRES Dedicat a l’estudi de la història del pensament econòmic i de problemes monetaris, es manifestà partidari de la teoria quantitativa Publicà Histoire des doctrines économiques, depuis les physiocrates jusqu'à nos jours 1909, amb ChGide, La déflation en pratique 1924 i Défense de l’or 1955

Començà a jugar amb el Montpeller i el Seta Jugà amb l’Hispano Francès de Barcelona 1964-68, amb el qual obtingué dues Lligues 1967, 1968, retornà al Seta 1968-71 i a l’Hispano Francès 1971-74, aquest cop com a jugador entrenador, amb el qual assolí la Lliga 1973 La temporada 1974-75 fitxà pel Real Madrid CF Fou jugador i entrenador de la selecció francesa i entrenador de la selecció espanyola

Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet Publicà monografies com La Têt et ses afluents 1956, Le canal d’Ille 1949 i, en collaboració amb el seu germà Lleó , Un village en Roussillon Illa, terra de Rosselló 1947

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller…

Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia Diadumène , 1914, que passà desapercebuda La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide 1919, Le lac salé 1921, Mademoiselle de La Ferté 1923, La Châtelaine du Liban 1924, Lunegarde 1942, Fabrice 1956— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses

Lateral dret, i també extrem en els seus inicis, debutà amb el Granollers a disset anys a la Lliga Asobal 2000 La temporada 2005-06 marcà 153 gols i el 2007 fitxà pel Portland San Antonio El 2010 fitxà pel Copenhaguen, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa daneses, i l’estiu del 2012 fitxà pel Montpeller francès Guanyà la medalla de bronze amb l’equip espanyol en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Arribà al FC Barcelona 2002-08 procedent del Montpeller com un dels millors laterals del món Amb el Barça guanyà una Copa d’Europa 2005, dues Lligues 2003, 2006, dues Copes del Rei 2004, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2003, 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 2004 i una Copa EHF 2003 També conquerí tres Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007 Amb la selecció francesa ha estat campió olímpic 2008, mundial 2001, 2009, 2011 i d’Europa 2006, 2010

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC