Resultats de la cerca
Es mostren 11359 resultats
comtat palatí de Chester
Història
Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.
Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre…
de la Pole
Família noble anglesa, documentada des de William de la Pole (mort el 1366), mercader de Ravensrode.
Els seus descendents foren comtes 1385 i ducs 1448 de Suffolk, adquiriren els drets de la dinastia de York per a reclamar la corona anglesa, pel matrimoni de John de la Pole mort el 1491, segon duc de Suffolk, amb Elisabet, germana d’Eduard IV i de Ricard III, drets que resultaren fatals diversos fills foren exiliats o executats, el darrer dels quals, William de la Pole , morí presoner a la torre de Londres 1539
principat de Conti
Història
Títol francès concedit sobre el burg de Conty (o Conti) (Somme) a Francesc de Borbó-Conti (mort el 1614), fill del primer príncep de Condé.
Mort sense fills, el títol passà 1629 al seu renebot Armand de Borbó-Conti mort el 1666, germà del Gran Condé aquest Armand es casà amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino, fou governador de la Guiena i general en cap dels exèrcits francesos a Catalunya 1655, on s’apoderà de Roses i Puigcerdà Fou un protector de Molière En fou fill Francesc-Lluís de Borbó-Conti mort el 1709 El títol i la casa principesca s’extingiren amb la mort Barcelona 1814 del besnet d’aquest, Lluís-Francesc II Josep de Borbó-Conti
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la…
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429,…
comtat d’Arundel
Història
Títol feudal anglès concedit a Richard Fitzalan (mort el 1302), que lluità pel rei Eduard I contra els gal·lesos i els escocesos.
El seu net i tercer comte, Richard Fitzalan mort el 1376, fou regent d’Anglaterra 1355 El dotzè comte Henry Fitzalan mort el 1580 fou el cap de la noblesa catòlica durant el regnat d’Elisabet I i només tingué una filla, Mary, muller 1556 de Thomas Howard, quart duc de Norfolk El títol, que és el primer títol comtal d’Anglaterra, passà als seus descendents, que encara el detenen
morbiditat
Patologia humana
Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.
Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció , obligatoris en molts països Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix…
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina