Resultats de la cerca

Bastit sense ajut institucional, fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Herbert von Karajan Consta de la Sala Magna, amb capacitat per a 1 700 oients i un escenari de 800 m 2 , i la Sala Mozart, concebuda com a teatre i amb 331 localitats, a més de set sales més i diverses dependències És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears Actualment és dirigit pel fill del seu fundador, Rafael Ferragut

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents

La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Formà part del cor de la Chapel Royal, i del 1783 al 1787 viatjà a Nàpols i Viena per continuar els estudis subvencionat pel príncep de Galles A la capital austríaca rebé lliçons de WA Mozart, que deixaren una forta empremta en les seves obres Gràcies a l’amistat amb F Mendelssohn conegué i admirà també JS Bach La seva obra compositiva és molt extensa i comprèn des de la música escènica, amb òperes, pantomimes i farses, fins a cançons i peces de música religiosa

Estudià la trompa tardanament, després d’haver desenvolupat ja una trajectòria com a director de cor, pianista, violoncellista i bateria Acabats els estudis de trompa amb Fritz Huth, ocupà el càrrec de solista de l’Orquestra de Dortmund i l’any 1961 es traslladà a Stuttgart Especialista en la trompa natural, enregistrà obres clàssiques els concerts de Mozart, en collaboració amb directors com Nikolaus Harnoncourt o Gustav Leonhardt El 1969 esdevingué professor de la Folkwang Hochschule d’Essen, càrrec que ocupà durant trenta anys

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac

Fou especialment popular a Àustria, Alemanya i Bohèmia La seva estructura en moviments deriva, com la de la serenata o el nocturn, de la suite barroca De fet, el terme cassació -d’etimologia incerta, a cavall entre l’alemany i l’italià- i d’altres com serenata, divertiment, etc, solien utilitzar-se indistintament per a fer referència a músiques molt semblants Habitualment, era interpretada a l’aire lliure Les cassacions més conegudes són les dels germans Haydn, K Dittersdorf i els Mozart, pare i fill

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emília 1967 i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore De veu lírica lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia sovint al Teatro alla Scala de Milà A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970 Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes 1982