Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb…

Tingué una infància difícil que el portà a la marginalitat tanmateix realitzà estudis de primària i secundària, a catorze anys A mitjan dècada de 1950 s’inicià en la música tocant la guitarra i component les primeres cançons, però no fou fins el 1970 que amb la gravació del disc No soy de aquí, ni soy de allá   aconseguí l’èxit i el reconeixement internacional Actuà i gravà amb cantants com Alberto Cortez, Julio Iglesias, Pedro Vargas o Neil Diamond Considerat un cantautor de protesta, durant la darrera dictadura argentina 1976-83, hagué d’exiliar-se a Mèxic 1976 Fou assassinat a Ciutat de…

Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses…

Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la…

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta…

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra, on passà gran…

Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com…

Juntament amb el benedictus i l’aclamació hosanna , constitueix la quarta part de l' ordinari de la missa El seu text prové d’Isaïes, 6, 3, verset en el qual, durant una visió del profeta, els serafins proclamen la glòria del "Senyor dels exèrcits" Era ja un himne matinal de la pregària jueva i aviat fou introduït en la litúrgia cristiana Es tracta d’un cant de tota la congregació d’acord amb el context de la lloança collectiva dels àngels del text d’Isaïes, i també el de la rebuda multitudinària de Jesucrist a Jerusalem, Mateu 21, 9, d’on s’ha adaptat el text del benedictus, però també s’ha…

La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de transformació…

En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit  1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí Abella ,…