Resultats de la cerca

El 2009 hi havien censats 1375 h al sector de la Torre de Claramunt i 28 h al de Carme

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals…

Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…

Graduat en dret a la Universitat de Santa Clara 1963, els anys seixanta donà suport a Richard Milhous Nixon en les campanyes per a la presidència 1960 i com a governador de Califòrnia 1962 Després de tres anys a l’exèrcit 1964-1966, l’any 1968, sota el mandat de Nixon, fou nomenat director de l’Oficina de Drets Civils del Govern, càrrec que abandonà el 1970, en protesta per les traves per suprimir la segregació racial a les escoles dels estats del sud dels EUA  Passat a les files del Democratic Party , hi ocupà càrrecs de direcció a Califòrnia i s’involucrà activament en la lluita contra la…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Florència Periodista, des del 1992 s’especialitzà en noticiaris televisius, i el 1999 començà a treballar als telenotícies de la RAI, on des del 2007 ocupà càrrecs en informatius Afiliat al  Partito Democratico  PD, el 2009 fou elegit diputat al Parlament Europeu  i, dins del Partit Socialista Europeu , fou portaveu del PD durant la legislatura 2009-14 Reelegit el 2014, fou vicepresident de la cambra europea El 3 de juliol de 2019 fou elegit president del Parlament Europeu en successió d’ Antonio Tajani , després d’un acord entre els estats…

Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors Molt valorat…

El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos ministeris i ajudà…

Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern 1892, però ell…

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…

Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular, ocupà de nou,…