Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Exemple de menú estàndard per a la dona durant l’alletament
Un exemple de menú per a una dona que dóna el pit al seu fill, que abans de l’embaràs requeria 13 racions diàries i que ara en necessita 17, podria ésser el següent Desdejuni llet i entrepà de pernil dolç Un got gran de llet 1 ració grup lactis Un panet 1 ració grup farinàcies Dos talls de pernil dolç 1/2 ració grup carn Esmorzar iogurt i una pasta Un iogurt 1/2 ració grup lactis Un croissant 1/2 ració grup farinàcies Suc de taronja natural 1 ració grup fruites Dinar pèsols saltats, carn al forn amb patates, amanida i postres Pèsols saltats 1 ració grup farinàcies Carn al forn…
palingenèsia
Filosofia
Doctrina que afirma la regeneració o reaparició periòdica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes ànimes i de la mateixa realitat com a conjunt.
Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827
Robert Pinget
Literatura francesa
Escriptor suís d’expressió francesa.
Es dedicà primerament a la pintura i no començà a escriure fins el 1951 La seva narrativa, en la línia del nouveau roman , s’emparenta amb la de SBeckett i ofereix uns personatges i fets irrisoris que es complauen a escarnir la realitat Mahu ou le Matériau 1952, Le renard et la boussole 1955, Le fiston 1959, Quelqu'un 1965, premi Femina, Fable 1971, Cette voix 1975, Monsieur Songe 1982, Charrue 1985 i L’ennemi 1987 Escriví també alguna peça teatral
Thierry Maulnier
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Publicà assaigs polítics, en els quals criticà el comunisme, però també la democràcia liberal Au-delà du nationalisme , 1937, i assaigs literaris d’inspiració classicista Lecture de “Phèdre" , 1943 Cette Grèce où nous sommes nés , 1964 Collaborà a l' Action Française i a Le Figaro' Autor d’obres teatrals Oedipe roi , 1952 La condition humaine , sobre l’obra de Malraux, 1955 Le soir du conquérant 1970 i el recull d’aforismes Les vaches sacrées 1977, fou membre de l’Académie Française 1964
Edme Mariotte
Física
Físic francès.
Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686
coagulació
Química
Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc
borratja

Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides
albatros
Ornitologia
Gènere d’ocells oceànics (els més grans de tots) de la família dels diomedeids, l’envergadura dels quals arriba a atènyer els 3,5 m.
Tenen el cos robust, el bec llarg i fort, i la cua curta llurs ales, llargues, estretes i corbades, són adaptades al vol potent Planen aprofitant els corrents d’aire i solament van a terra en temps de reproducció Les parades nupcials són complexes a la tardor, ponen un únic ou, gros i ovalat Els petits, nidòfils, són nodrits amb les regurgitacions estomacals dels pares els adults s’alimenten de peixos i cefalòpodes Migradors remarcables, sobrevolen els oceans de l’hemisferi sud
Ferdinando Carulli
Música
Guitarrista i compositor italià.
Establert a París el 1808, hi assolí gran rellevància com a virtuós de la guitarra i compositor d’obres per a aquest instrument, com ara duos, trios, quartets, concerts, variacions, etc La seva fama perdurà ben bé fins el 1823, any en què Ferran Sor s’installà a París i dominà amb la seva guitarra l’escenari parisenc Escriví també tractats per a guitarra, entre els quals destaquen Méthode complète de guitare ou lyre i L' Harmonie appliquée a la guitare 1825
Il Tiberio

Portada del primer número de Il Tiberio (15 de novembre de 1896)
Publicacions periòdiques
Revista manuscrita barcelonina que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta-vuit números realitzats quinzenalment entre el 15 de novembre de 1896 i el 15 d’abril de 1899.
Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina