Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger…
privatiu | privativa
Lingüística i sociolingüística
Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa, per exemple in- (inestable), a- (anormalitat).
aproximació de Born
Física
Mètode de resolució de l’equació d’ona d’una partícula que xoca contra un blanc, consistent a considerar l’energia de la partícula com a suma de dos termes: H = H0 + V, essent H0 l’energia del sistema (projectil + blanc) aïllat i V un terme pertorbatiu.
En conseqüència, és tant més vàlida com més gran és l’energia cinètica, per tal com més negligible és aleshores el terme pertorbatiu
raigs
Física
Nom donat a un tipus concret de radiació o de partícula (per exemple, raigs alfa, raigs beta, raigs gamma, raigs X, raigs còsmics).
microsoma
Biologia
Partícula citoplasmàtica granular, que ateny de 0,3 a 0,4 μ, rica en enzims que serveixen de suport a l’àcid ribonucleic.
volva
Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid.
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
coeficient d’atenuació
Física
Per a partícules indirectament ionitzants d’una energia determinada i per a un material determinat, probabilitat que una partícula interaccioni per unitat de recorregut.
Es representa per la lletra mu i té les dimensions de l’invers d’una longitud
relació càrrega-massa
Electrònica i informàtica
Relació entre la càrrega i la massa d’una partícula ionitzada, i, en particular, relació entre la càrrega i la massa de l’electró.
forat
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, nom que rep una partícula «aparent» que representa la vacant deixada en l’enllaç del cristalll per un electró alliberat i que es comporta com si fos una nova partícula lliure amb una càrrega electrònica positiva (+q=1,602·10- 1 9C) i una massa comparable a la de l’electró.
La seva presència contribueix al transport de càrrega i energia En un cristall perfecte, on tots els enllaços estan saturats, el desplaçament d’electrons lligats o de valència no pot produir-se en virtut del principi d’exclusió de Pauli La presència d’enllaços vacants és el que fa possible el desplaçament dels electrons de valència quan un camp elèctric extern és aplicat a un semiconductor Així, en aquests, el conjunt d’electrons de valència participa també en la conducció, i la mobilitat dels electrons lligats depèn del nombre d’enllaços vacants La seva creació, és a dir, la creació d’estats…