Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
adjectivació
Gramàtica
Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.
Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així
acollador
Transports
Cap enquitranat que hom passa pels ulls de les bigotes per tal de mantenir tesos els obencs o d’altres caps.
hiperdeformació
Física
Deformació d’un cos en la qual la relació entre els eixos de simetria passa a ésser de 3:1 o més.
ambigen | ambígena
Botànica
Dit del calze que té peces de dues menes, les exteriors sepaloides, i les interiors petaloides, com passa en la passionera.
aforar
Construcció i obres públiques
Mesurar el cabal d’un fluid que passa per un conducte determinat, especialment quan es tracta d’un corrent d’aigua.
punt de fusió
Física
Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa de l’estat sòlid al líquid o viceversa (fusió).
Rep també el nom de punt de solidificació
recta tangent
recta tangent a una corba en un punt
Matemàtiques
Recta que passa per un punt P d’una corba o d’una superfície i és la posició límit d’una recta variable que passa per aquest punt i per un altre de la mateixa corba o superfície que es mou fins a coincidir amb el primer.
Si l’equació de la corba plana és y = f x , la tangent en el punt P x 0 , f x 0 és la recta y-f x 0 = f' x 0 x-x 0
baronia de Savassona
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell termenal de Savassona, que pertangué al llinatge dels Savassona, antics castlans del castell.
Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren 1784 que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal El 1864 passà a uns Urbina collaterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada
Futbol Club Cristinenc
Futbol
Club de futbol de Santa Cristina d’Aro.
Fou fundat l’any 1982 i ràpidament assolí la tercera divisió Després de passar per diverses categories territorials, la temporada 1988-89 recuperà la tercera divisió, la qual cosa collocà el club en una situació econòmica difícilment assumible L’any 1990 signà un acord de collaboració amb l’Espanyol i el 1991 passà a ser-ne filial, amb Paco Flores d’entrenador La segona temporada com a filial, l’equip passà a jugar al camp del Júpiter de Barcelona i a vestir l’equipació de l’Espanyol, mentre que els equips de futbol de base continuaven tenint la seu a Santa Cristina d’Aro La temporada 1993-94…
baronia de Mur
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.
Pertangué als Mur fins a la fi del s XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent Des del s XVI, una part de la baronia passà succesivament als Cascante, als Portugal i als Silva l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors