Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
forjat
Tecnologia
Textura metal·logràfica característica de les peces forjades.
Macroscòpicament és una estructura fibrosa, mentre que des d’un punt de vista microscòpic presenta uns petits grans equiaxials, amb inclusions allargades, que segueixen línies perpendiculars a la pressió deformadora
agulla de fons
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes, de cos molt allargat acabat en una cua filiforme, que viu a força profunditat (800 m).
La mandíbula superior és una continuació del vòmer, i això no li permet de tancar la voca, que té la forma d’un llarg bec S'alimenta de petits crustacis
bertrandita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de beril·li, Be4Si2O7(OH)2.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant petits cristalls incolors o blancs sobre els prismes de beril o en les geodes de pegmatita Té duresa 6 i pes específic 2,6
Cristino Mallo
Escultura
Pseudònim de l’escultor gallec Cristino Gómez González.
Format i actiu a Madrid, realitzà alguns monuments però es destaca, sobretot, pel conreu dels petits formats Tractà preferentment la figura i el tema animalístic amb unes característiques formes esbossades
coma Pedrosa
Coma
Coma d’Andorra, al vessant meridional del port de Baiau (límit amb el Pallars Sobirà).
A la capçalera hi ha els petits estanys de coma Pedrosa , l’emissari dels quals, la riera de coma Pedrosa , aflueix a la ribera d’Arinsal per la dreta a Aigüesjuntes
sorra volcànica
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per materials solts, trencats o polvoritzats, que deixen algunes erupcions; també es presenta a les costes continentals i de les illes oceàniques volcàniques.
Els dipòsits més endinsats a la mar i d’elements més petits són els fangs, mentre que els més propers a la costa tenen trossos més grossos i constitueixen les sorres
banda
Música
Al segle XVII, conjunt instrumental de corda i arc.
Com a exemple d’aquest tipus de banda cal destacar els Petits violons du roi o els 24 Violons du roi , més coneguts com la Grande Bande del rei Lluís XIV
sarià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels cariàmids, de 90 cm, que és de color brunenc a les parts superiors, blanquinós a les inferiors i presenta un plomall dret a la base superior del bec.
Té les potes i el coll llargs i el bec ample i amb l’extrem ganxut S'alimenta d’insectes, petits rèptils i baies Habita a les regions estèpiques del Paraguai
marmosa
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, que atenyen de 8,5 a 19 cm de longitud, amb el cos esvelt i el pelatge curt de color gris fosc o terrós vermellós.
El cap és gros i proveït d’orelles arrodonides Les marmoses duen una vida solitària i s’alimenten de fruita i petits animals Viuen a l’Amèrica Central i del Sud
turó de Monterols
Turó
Turó (121 m alt.) del pla de Barcelona, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d’edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes.
Forma part de la línia de petits turons parallela a la serra de Collserola entre el d’en Modolell i el Puget esmentada al s XI amb el nom dels Monterols