Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
neóteroi
Literatura
Grup de poetes joves romans (Valeri Cató, Licini Calb, Furi Bibàcul, Elvi Cinna, Catul i d’altres) que imitaven els models alexandrins per tal d’introduir certes innovacions en la poesia llatina.
Poden ésser considerats els creadors de la lírica romana Mostraren predilecció sobretot pels arguments mitològics carmina docta i per les fantasies nugae A partir d’ells, hom anomena neóteroi els poetes joves que, formant grup o escola, pretenen d’introduir innovacions en el llenguatge, en la forma o en el fons de l’expressió poètica
William Watson
Literatura anglesa
Poeta anglès.
De la seva nombrosa obra poètica, que palesa una certa influència de Tennyson i de MArnold i també dels clàssics grecs, cal destacar The Prince's Quest 1880, Epigrams 1884, Lachrymae Musarum 1892, The Purple East 1896 i A Hundred Poems 1922 Reculls definitius de la seva obra aparegueren el 1899, i pòstumament el 1936
Lajos Tolnai
Literatura
Nom amb què és conegut Lajos de Hagymássy, escriptor hongarès.
Pastor calvinista, posteriorment fou 1879 professor d’ensenyament mitjà Observador agut de la realitat, en la seva obra, tant poètica com narrativa, recull una visió tràgica d’un món corromput, ple de violència i hipocresia Cal destacar les poesies líriques 1865 i, entre les seves nombroses novelles, A polgármester úr ‘El senyor burgmestre’, 1885
ab ovo
Literatura
Locució que significa, literalment, ‘des de l’ou’ i, en sentit ampli, ‘des de l’origen’, ‘des del principi’.
Expressió manllevada a l' Ars poetica d’Horaci, el qual lloa Homer per haver bastit la Illíada a partir d’un fet del setge de Troia —la còlera d’Aquilles— i no ab ovo , és a dir, remuntant-se al naixement d’Helena —causa de la guerra—, la qual, segons la mitologia, havia sortit de l’ou de Leda
Ghevond Ališan
Educació
Geografia
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador, geògraf i pedagog armeni.
Considerat com l’intellectual més important sorgit a la congregació dels mequitaristes L’obra poètica fou reunida en cinc volums amb el títol de Cants 1857-58 Els seus treballs d’investigació Records de la pàtria armènia 1869-70, L’Armènia pintoresca 1870, etc, foren traduïts a diversos idiomes, però es ressenten d’una manca de rigor crític
Abū-l-Qāsim al-Šabbī
Literatura
Poeta i assagista tunisenc.
De formació exclusivament aràbiga i sense haver tingut accés a les literatures europees, fou un creador original que introduí innovacions de forma i de contingut en la poesia àrab, amb versos molt rítmics, recollits en un dīwān La seva poesia és cada vegada més valorada Escriví, d’altra banda, un estudi sobre la imaginació poètica entre els àrabs
Carlo Porta
Literatura italiana
Poeta italià.
Escriví en dialecte milanès i hi traduí obres de Parini, A Silvia 1795 i alguns cants de l' Inferno de Dant 1801-05 La seva obra poètica abraça des de la sàtira anticlerical, Ona vision 1812, Fraa Diodatt 1813, fins a la polèmica social amb trets lírics i populars, com en I desgrazi de Giovannin Bongee 1812
William Empson
Literatura anglesa
Poeta i crític anglès.
Professor a la Universitat de Sheffield, la seva producció poètica és escassa Poems, 1935 The Gathering Storm , 1940 i es caracteritza per l’intellectualisme i per la influència dels metafísics i d’Eliot És famós el seu assaig sobre la poesia Seven Types of Ambiguity 1939 Estudià l’estructura del llenguatge The Structure of Complex Words, 1951
Alexandre da Conceição
Literatura
Poeta, crític i polemista portuguès.
La seva obra poètica —en general de circumstàncies, bé que en algun cas s’apropa als esquemes simbolistes— és recollida en Alvoradas 1865 i Outonais 1892 L’exaltació del món laboral, el cristianisme vague i sense dogmes i el to de pamflet d’una gran part de la seva obra reflecteixen molts dels tòpics del progressisme portuguès
Francesc Carreres i de Calatayud
Història
Literatura
Escriptor i erudit.
Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà fins el 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novella El cavaller del dubte 1933 Posteriorment es dedicà a l’erudició literària Las fiestas valencianas y su expresión poética , 1949 reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor i traduí al castellà obres de TS Eliot
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina