Resultats de la cerca

L’ús d’una biblioteca permet escriure programes usant fragments preescrits els presents a la biblioteca El moment d’incorporació de les unitats usades de la biblioteca al codi executable final depèn del tipus d’unitat potser les més conegudes són les unitats compilades, que s’incorporen durant el procés de muntatge Altres tipus d’unitats s’incorporen durant la compilació per exemple, declaracions i particularitzacions de les definicions genèriques o durant l’execució

Catedràtic de botànica a la Universitat de València 1567-83 i corresponsal del botànic francès Charles de Lécluse autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatarum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes H Ruiz i J Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia , de la família de les compostes

Fill d’una família noble, prengué part en la caiguda d’Aeci, i potser també participà en l’assassinat de Valentinià III 455 Reconegut com a august, obligà Eudòxia, vídua de l’emperador difunt, a casar-se amb ell, i donà la filla d’aquesta, Eudòxia, com a muller del seu fill Palladi En avançar sobre Roma els vàndals de Genseric, es féu escàpol, però fou capturat per la plebs, que l’assassinà bàrbarament

Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975

Es trobava, així, dins la tradició de l’organització confederal i delegada de la corona catalanoaragonesa No sembla, tanmateix, que amb l’aplicació d’aquest privilegi restés exclosa en la pràctica l’aplicació a Mallorca de les constitucions i els usatges del Principat, malgrat que així hagi estat afirmat Amb tot, ajudà, potser, a la consolidació de la recepció del dret romà i al desenvolupament d’un dret propi, però d’ascendència del Principat

Potser d’origen precèltic, resistiren la dominació dels romans que els donaren aquest nom per tal com anaven pintats Al s III dC reberen influències romanes i cristianes, però la cristianització culminà amb sant Columbà 663 Els set regnes o grups que formaven foren unificats per Angus Mac Fergus 731-761 Les invasions escandinaves els obligaren a unir-se amb els escots escot, sota l’autoritat de Kenneth I d’Escòcia 844-846

De jove viatjà per tot Europa, i en recollí les impressions a Lettere familiari ai suoi tre fratelli 1762-63 Installat a Venècia, publicà, amb el pseudònim d' Aristarco Scannabue, la revista “La Frusta Letteraria” 1763-65, però, prohibida pel seu to polèmic, la continuà a Ancona 1765 Decebut del seu país, tornà definitivament a Anglaterra 1766 La seva obra més important és, potser, Discours sur Shakespeare et sur monsieur de Voltaire 1777

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

Es distingí en les lluites independentistes i en la guerra polonosoviètica En el període d’entreguerres personificà l’oposició a l’autoritarisme de Piłsudski i dels seus epígons i fou cap de l’estat major de l’exèrcit 1921, primer ministre 1922-23 i ministre de defensa 1924-25 En esclatar la Segona Guerra Mundial esdevingué cap del govern polonès a l’exili Morí en accident d’aviació, potser degut a sabotatge

Documentat a Girona 1357-76 Collaborà en l’obra del claustre, avui perdut, de la collegiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en què fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensat la continuació de les obres en una sola nau