Resultats de la cerca

Estudià pintura al San Francisco Art Institute, i el 1971 guanyà una beca del Whitney Museum Independent Study Program Posteriorment es decantà pel cinema i es graduà a la Columbia Film School El 1978 rodà el seu primer film, el curtmetratge The Set-Up 1978 Els seu primer llargmetratge fou The Loveless 1982, ambientada en una banda de motoristes Seguiren Near Dark 1987, en el gènere de terror, les policíaques Blue Steel 1989, Point Break 1991 i Strange Days 1995, que situa en un món de ciència-ficció The Weight of Water 2000 i K-19 The Widowmaker 2002 són drames psicològics que, malgrat les…

Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó  Les tres germanes  2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés  La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla  La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En televisió, ha…

Estudià dansa clàssica amb Joan Magriñà i Sanromà , i espanyola amb la seva cosina Emma Maleras i Gobern Posteriorment amplià la seva formació al Centre de Dansa Hightower de Canes, on descobrí la tècnica Graham i el jazz a través del seu mestre Lyn MacMurray De retorn a Barcelona, el 1967 fundà l’escola de dansa Estudi Anna Maleras, i el 1972 el Grup Estudi Anna Maleras, que introduí la dansa moderna i jazz a Catalunya, actiu fins el 1989 Com a ballarina formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu i participà en espectacles a l’estat i a l’estranger El 1980 organitzà a Palma la…

Filla de Nat King Cole , rebé una intensa influència musical del seu entorn familiar i actuà esporàdicament d’infant amb el seu pare Malgrat que es graduà en psicologia a la Universitat de Massachusetts el 1972, aviat es dedicà professionalment a la música com a cantant de rhythm-and-blues en diversos grups, gènere en què aconseguí un èxit considerable A la segona meitat dels anys vuitanta evolucionà vers un estil menys dur i més proper al jazz i el pop , en el qual posà de manifest una preferència pel repertori d'estàndards Al llarg de la seva carrera artística, entre 1975 i 2009 obtingué un…

Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC El 1954 començà les gires…

Fill d’un conegut autor de cançons de musicals, fou soldat durant la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat pels seus serveis Posteriorment es graduà en literatura i pintura al Bard College de Nova York 1949 A l’inici de la dècada dels cinquanta, juntament amb el seu germà Richard Morton Sherman Nova York, 12 de juny de 1928 - Los Angeles, 25 de maig de 2024 començà a escriure cançons per a produccions de teatre musical L’any 1958 fundà la productora i editora Music World Corporation, i des de mitjan anys seixanta ambdós treballaren de manera estable per a Walt Disney, i foren els autors de…

La seva activitat se centra en sessions científiques, publicacions, seminaris, premis i altres activitats culturals N'ha estat president J Triadú 1984-87, Lluís Folch i Camarasa 1987-92, Jordi Galí i Herrera 1992-2000, Lluís Busquets i Dalmau 2001-07 i des del 2007 Martí Teixidó i Planas

Collaborà assíduament a Lo Gai Saber i dirigí el Diario de Reus 1859 i l’ Eco del Centro de Lectura de Reus 1859 Com a poeta, guanyà diversos premis als jocs florals de Barcelona 1859, 1860 i fou inclòs a l’antologia Los trobadors nous , d’Antoni Bofarull 1858

Fou professor a l’École de Médicine de París i a la Faculté des Sciences de Marsella 1854 Membre de l’Académie Française des Sciences 1863, fou distingit per aquesta amb els premis Jecker 1869 i Lacaze 1875 Inventà, amb Silbermann, el calorímetre que porta el seu nom

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot Exposà sol a Barcelona molt sovint des del 1941, i fou premiat en l’exposició nacional de Madrid del 1948 Mercat de Vic Conreà un impressionisme centrat sovint en efectes d’aigua, de traç habilidós i simplificat Obtingué diversos premis