Resultats de la cerca

Aquesta entitat fou fundada a Castelló, durant el curs 1987-88, per un grup de joves llicenciats i estudiants que participaren en el I Congrés d’Estudis de la Plana actes publicades per la Diputació Provincial de Castelló el 1987 El Butlletí , de vida efímera 1988-89, tot i que publicà alguns articles d’investigació i divulgació, fou concebut sobretot com a vehicle informatiu del Collectiu, dissolt en dates immediatament posteriors, tot i que indeterminades Aquest Collectiu també organitzà alguns cicles de conferències “País Valencià un apropament historiogràfic” i “El Castelló de fa cent…

Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què esdevingué diari i…

Escrita per Juli Lorente Segura, expúgil i àrbitre internacional de boxa Comprèn dos volums cronològicament consecutius editats el 1996 per Tot Editorial L’obra inclou una introducció als orígens de la boxa en les antigues olimpíades i una retrospectiva sobre els inicis d’aquest esport a Catalunya Conté una relació de tots els combats i campionats amateurs i professionals disputats a Catalunya i s’acompanya d’un ampli recull de fotografies

Feia el seguiment dels equips esportius del Maresme Utilitzava un to humorístic Polemitzà amb la revista Mataró Deportiu Tingué una vida efímera

Amb el subtítol Los amantes comarcales del deporte , tenia format de revista i seguia l’actualitat esportiva local de Tortosa i de les terres de l’Ebre Les seves prop de deu pàgines es dedicaven principalment al futbol, però també seguia esports com el ciclisme, la boxa i d’altres Hi collaborà Antoni Daza, que signava com Atleta sembla que deixà de publicar-se el 1960

De periodicitat bimensual, fou editada a Buenos Aires entre els anys 1943 i 1947 En sortiren 22 números Periòdic políticament orientat dins les idees del PSUC, contenia articles de caire polític crides de partits, resolucions de congressos, transcripcions de parlaments, notícies etc i sobre l’actuació dels catalans a les Amèriques, sobretot dels residents a l’Argentina, i a Europa

N'aparegueren divuit números, en gran part redactats, anònimament, per Jordi Rubió Continuava el Butlletí Bibliogràfic Català Recensionava llibres i donava informacions de biblioteques de Catalunya, alhora que inventariava les publicacions fetes als Països Catalans i les impreses en català en d’altres llocs

Sortí del 15 de setembre de 1921 al desembre del 1922, dirigida per Antoni M Alzina Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya

Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra Lliure

Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular Durant una primera etapa 1908-09 difongué texts del mateix Bernat, de Blasco i Ibáñez, d’Oller i Rabassa, de Morales i San Martín, etc En algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’usar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble La temptativa de…